El violinista celest

La relativa influència dels emigrants en la nostra societat –lluny dels moviments històrics dels anys 50 i 60 que van canviar de manera notable el mapa humà de l’Estat Espanyol- ha passat en poc més d’un lustre a trasbalsar molts dels esquemes que, sovint de manera inconscient, anem configurant. Però l’absència de perspectiva històrica del nostre temps ens fa oblidar que el moment actual no és tan distint a altres que es van viure en una època no tan llunyana. Sobta, però, que sigui la novel·la, l’únic gènere amb capacitat de convocatòria per reflexionar en veu alta sobre el món contemporani.

La novel·la, quan tracta temes que tenen una important projecció en el temps, ha de lluitar contra alguna cosa pitjor que l’oblit: és a dir contra la desafecció de l’esser humà actual respecte la seva pròpia història. De seguir així, en qualsevol moment, la narrativa tornarà a necessitar la descripció com a eina de treball; però no la descripció de paisatges o ciutats, sinó la d’una història social i cultural que cada cop es queda més perduda entre aquells materials que declarem com a prescindibles.

És freqüent que la novel·la històrica assagi de tornar-nos fets i personatges poc habituals al lector, però també és ben cert que ens pot ajudar a la recuperació de sensacions que han anat quedant enrere. Sensacions perdudes, malgrat el paral·lelisme que es pot establir amb l’època que ens ha tocat viure.

És el cas d’una novel·la com Forasters, de Rafael Vallbona, on l’autor ens fa reviure la sensació de no ser d’enlloc quan el treball, la família o els avatars de la vida ens porten per camins diferents als que hauríem triat si poguéssim escollir. Així, seguint els esquemes del thriller, ha construït un fresc històric que va del 1915 fins al 1943 i ha donat vida a uns personatges que transiten els principals moments d’aquesta trentena d’anys cabdals per a l’evolució de la societat actual…

Vallbona destaca per la creació de personatges, que sempre ens sobten per la manera que se situen en el món, tot i que el traç de l’autor en dibuixar-los esdevé més impressionista que realista. Però també podem parlar d’una gran perícia a l’hora de posar sobre el paper moments històrics que ens haurien de pertànyer per la seva transcendència. Amb aquests elements i una narrativa que atén la necessitat de saber del lector, però que la transcendeix amb una postura ètica fàcilment reconeixible, l’escriptor és capaç de satisfer els paladars exigents to i que les seves són novel·les que s’allunyen del format XXL que sembla haver-se posat de moda.

Amb Forasters, Rafael Vallbona va guanyar el premi Nèstor Luján de novel·la històrica que destaca cada any un llibre d’entre l’abundant producció en aquest gènere presentada al certamen. La decisió va ser l’adequada. Aquesta novel·la ens aporta no sols una bona mostra de la capacitat de l’autor per lidiar amb diferents gèneres, també ens condueix per un camí de reflexió del propi passat que pot servir per a veure d’una manera més justa l’onada migratòria que vivim.  

___________________________

Rafael Vallbona, Forasters,

Barcelona, Columna, 2007, 228 p.

(Publicat al Serra d’Or)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!