El violinista celest

Comencem per una història. Un dia, em sembla que no massa llunyà, algú va tenir la idea de qualificar l’escriptor argentí César Aira com el secret millor guardat de la literatura argentina. Aquesta fórmula va fer tant de camí que ja poc importa si a l’esmentat Aira li publiquen en les millors editorials del món. Sempre serà aquell escriptor secret, i jo, per altra banda, coincideixo en el diagnòstic: Aira és com un regal inesperat.

Però, si parlem de secrets, un dels secrets millor guardats de la literatura catalana és la figura i l’obra de l’escriptor Gerard Vergés. Potser perquè la seva trajectòria sempre s’ha mantingut una mica al marge dels centres de poder cultural, aquest tortosí ha anat creant una obra a la mesura de la seva immensa i intensa curiositat.

Però hi ha molta aspectes a comentar. En primer lloc, Vergés ha sabut servir-se dels gèneres literaris per a canalitzar la seva força creativa. La poesia, l’assaig, el periodisme d’opinió han estat els mitjans a través dels quals s’ha mostrat la saviesa cultural de l’autor. Partint d’uns preceptes clàssics, Vergés reivindica una peculiar estètica de la bellesa, la que atorga el coneixement i la recerca de la veritat.

Tant en la seva poesia, que ha reunit recentment ha reunit al volum La raíz de la Mandrágora (Edició bilingüe Català/Castellà, Edicions La Poesía señor Hidalgo, 2004), com en les seves esplèndides traduccions de Shakespeare, Tots els sonets de Shakespeare (Barcelona, Columna, 1993), Vergés ratlla a gran altura…

Però, malgrat considerar la seva obra poètica com una fita important dins la seva generació, l’autor destaca especialment en la seva obra assagística. És a dir, en aquella que va ser aplegada als volums Tretze biografies imperfectes (Barcelona, Destino, 1986), que va merèixer el premi Josep Pla, o Eros i art (Barcelona, Edicions 62, 1991). També als nombrosos assaigs i articles que sobre temes molt diversos, des de la literatura a l’art, passant per la vida quotidiana, la recerca erudita o la nota de dietari, ha anat publicant al llarg de la seva vida.

D’aquests materials es publicarà aviat un recull a Perifèric Edicions, dins la col·lecció “Escriptures”, que m’honora dirigir. Un llibre que pot esdevenir important perquè contindrà les idees més recents d’aquest escriptor, un dels assagistes culturals més importants que ha donat la literatura catalana durant els últims anys. I un llibre, així mateix, que ve a cobrir un buit, l’absència de publicacions assagístiques d’aquest autor era, sense cap mena de dubte, un luxe que aquesta literatura no es podia permetre.   

Per tant, si parlem de secrets, nosaltres també en tenim alguns.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!