L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Si qualcú s’havia fetes il·lusions de ser, ja que no tenia, li vull comunicar que no és automàtic. No és suficient no tenir per poder dir que hom és. Llegint d’en Brossa al web de Magisteri Mag Teatre vaig saber que en Blai havia escrit ‘Ésser o tenir?’ aquells dies dies de 1997 que en Brossa va ser per Palma.
 
A mi ara la política ja fa estona que m’importa tres raves i no en vull saber res: just que he recordat que en Carod esperava pistrincs a canvi d’aigualir els concentrats èpics. Mal negoci. Ara, ni fervor que desllorigui els morts de les tombes ni eurons. Ni crosta ni molla: fora pa. I han posat el seu buf més arran de la nostra espelmeta, com si la volguessin extingïr. Les genetes espanyoles ens han deixat l’aviram ben anèmic: inclosa l’àguila marina d’en Costa i Llobera. Jo que em pensava que en baratar n’Aznar ens tocaria la Primitiva i ha estat com la milana que pega al poll. Clar: si només fossin dolents els del PP per ser un àngel bastaria ser del PSOE, i no és el cas. Més cutres que un pa amb oli amb xinxetes. Pareix que duen fam endarrerida i que mai no estaran assaciats. Meam si tenen el solitari.
          Foc i llibres. Llegesc l’última de Paul Auster davant del foc. Quan em surten els colors, vaig a l’habitació contigua i llegesc dos capítols d’una altra cosa, fins que les constants s’estabilitzen.
          Foto secorrada amb gràcia avui a l’arxiu. Abstracta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!