L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS

Cada vegada que veig una A, encara que no sigui majúscula. Sobretot si és vermella i si està al carrer (pobreta) i fa fred i és el vespre. Una pobre A que s’ha de veure en els porxos de plaça
I si està a l’inrevés, ves què tal: banyes. Cal saber que les A són escales i les escales a l’inrevés són banyes. Aquesta nova saviesa ja s’ha incorporada al pool de coneixements de què disposa la nostra civilització per viure el dia que viu i no sempre quedar-se a un any o a una dècada o un segle de distància. També quan veig cartes, copaltes, bastons, qualque vegada peixos però no sempre, només un de petit vermell que nedi un poc destenyit dins una pica de pedra, però sobretot grumers, perquè en Brossa és un grumer al fons del music hall, és una criatura de la nit que canta i pica. Qui està amb ell i té ronya que grati. És inevitable sentir mono de Brossa davant d’una copa d’absenta al Pastís, o al Marsella esperant amb un cafè o amb dos cafès o tres que es faci de dia. Amb les mans en cobil·lis dins d’una capsa de màgia. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!