L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
DEU ANYS AMB ‘EL CANVI’
Un llibre que no s’acaba mai
No estic bé. Tenint tot el que sé que vull tenir, essent coneixedor de la dolenteria exacta de l’Univers, i essent prou intel·ligent i coratjut per a no delejar beneitures, ¿per què no estic bé? Ja passarà…
No-fer. El que sigui és l’únic que es pot permetre un provenint d’un territori diglòssic, com jo mateix. És l’únic que funciona i té una rendibilitat visible, alta, immediata.
No ho creuries… és un lloc
d’on no veig les caravanes
que trafiquen per les valls
brandant pesos i mesures;
on no hi manca un rierol,
que s’escola per dins l’herba.
¿Què em podrà foragitar?
Ni l’enveja de l’Altíssim.
Noies hindús, Els vestits de les. Elles i jo hem seguit camins molt diferents. Elles són capaces de fer els treballs més bruts tot vestint uns complicats vestits de seda. Jo, si no és ben despullat, no puc agafar un setrill: em tacaria de seguida. De fet, he prescindit de l’oli i matèries similars.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Trencar un got duu molta sort.
– Convé recollir els vidres,
de seguida, perquè si no, l’efecte es perd enlaire.
Tres categoríes d’éssers, Les.
– Els creients
– els no creients
– i els altres. Jo pertanyo a aquesta darrera categoria.