Que se caguin d’una manera raonada (anava a dir acadèmica) en una cosa que tu sospires i no la pots obtenir, no té preu
i m’he decidida a agrair el servei prestat perquè jo sóc així. Primer he anat a fer-me les ablucions, atès que hi ha escrits que s’han de fer amb un seny de bístia vella degut que són com sagrats. M’he ungida i m’he senyada: ni que fos perquè Jaume Matas (ex Honorable) que deia que els escriptors ens pronunciàvem ungits i senyats, pogués tenir raó just que fos un sol pic.
El post de referència ha sortit numerat amb el 2 i tenia un enunciat apocalíptic o gairebé.
Però quina no ha estat la meva desesperació quan he vist (superficialment, perquè no m’ha dat la gana de prestar-hi la mínima atenció) que algú li ha suggerit d’activar no sé quina tecla per tal d’esmenar-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vegades em costa saber de què parles, però passava per aquí i no he volgut marxar sense saludar-te.
Sóc la Regis. Com que sempre llegeixo els blocs amb retard, ara he topat amb aquest fil d’esperança teu, i corro a dir-te que l’esmena va bé, però que tampoc no ho soluciona tot. Així que tranquil·la, ni tan sols els macs, malgrat la fama, no són perfectes! Seguiré trobant a faltar la nitidesa del meu monitor PC…