Quan vols anar d’alternatiu al Lago Escondido
Anar de viatger alternatiu comporta això: correr com un desesperat per agafar el “colectivo” i no fer tard, esperar 2 hores mullant-te sota l’aiguaneu que està caient perquè no hi han altres viatgers que vulguin anar al Lago Escondido i sense un mínim de dos no surten, fer-te amic de tots els xòfers del Servicio Regular,… o descobrir aquestes empanades de carne i de possssssssssho, en el coffe-shop de la betzinera que són les primeres, que estan de collons i que no seran les últimes que em mengi a l’Argentina.
(NOTA DEL VIATGER: He tornat a penjar aquesta crònica perquè la tenia guardada a un CD, veig que alguns m’heu renviat els comentaris que hi havia; espero que siguin tots. Gràcies)
El Servicio Regular fa la competencia a les agències portant als turistes als llocs d’interés a un preu més econòmic i pactant amb ells horaris de tornada perquè puguin fer excursions o distribuir el seu temps. Tot i que són legals i s’estan construint una terminal, la manera d’actuar els fa semblar uns pirates: assalten al turista en mig del carrer al crit de “Parque Nacional – Nacional Park, Lagos, Glaciar, Hacienda…“; són empreses diferents, autònoms la majoria, que col·laboren entre elles i van omplint els cotxes amb un cert ordre, tot i que en veu baixa t’ofereixen alguna alternativa per resoldre el teu destí.
En algun moment penso que amb aquest personal no aniré mai al Lago Escondido y al Fagnano. I, finalment m’hi porta el Daniel, un dels més joves i també el més eixerit, aprofitant que porta una parella a la Laguna Esmeralda i ja és en el camí. El Daniel m’explica la història dels Servicio Regular i em diu que és difícil fer les coses sense un “proyecto, porque todos son choferes con el mismo espíritu individualista que un tachero (un taxista)”. També parlem de familia, de viatges i de la Ruta Nacional Número 3 que alguns es fan des d’Alaska en bicicleta… fent comparances amb el Camino al menys han de trigar 8 o 9 meos!
Els lagos són macos però prescindibles un cop vist el Parc Nacional. El Daniel m’ha proposat una caminadeta de gairebé una hora de baixada fins el Escondido, mentre ell hi arriba per carretera, pel Paso Garibaldi. El llac Fagnano és un dels més grans d’Argentina, podria ser el mar. L’excursió i la conversa amb el Daniel ha estat molt repiola (de buena onda), molt més –segur- que la del tour que he anul·lat aquest matí. Fins ara han estat soportables però … ahir vaig compartir ruta amb una mexicana de 78 anys (valenta, això sí) que anava ranca, a Gaiman la teteria gal·lesa era carísima mentre la guia Lonely Planet (que em va regalar el Xavi Abat i també els del Qde9) en recomanava altres de millors, o a Iguazú que ens van portar a la botiga més cara de souvenirs brasileiros .
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Txell,
Sóc la germana del Xavier. Encara que sigui amb un dia de retard vull felicitar·te per
aquets 18 anys que acabes de fer.
Tinc la meva mare al·lucinant davant l’ordinador, per totes les coses que és poden fer per lintranet(com diu ella) i m’ha dit que també et desitja que siguis molt feliç i que ja ets tota una doneta…
Que li diguis Capdebola al Xavier, segur que li encanta i més si ve de tu.
Un petó.
Hola carinyet,
Estic molt contenta de que t’ho passis tan bé. Avui estic amb la Montserrat i he llegit tots els missatges que escrius però ja tinc ganes de que vinguis doncs "t’ignoro"molt
perquè estàs molt lluny. He vist per les fotos que on estàs fa molt fred, abriga’t bé que no et constipis que ja saps que de seguida agafes mal de coll.
Jo també he felicitat a la Txell, 18 anyets com passa el temps…
Dilluns vindrá el Jofre, em ve a veure sovint.
Molts petons de la teva mami. Cuida’t molt.
Hola Xavier,
Em sembla recordar que hi havia molts més comentaris en aquesta crònica però no t’amoinis. En el meu comentari d’ahir ja et vaig fer "un petit resum" del que no ha sortit.
T’han agradat els Alfajores? El meu germà me’n va portar de Buenos Aires fa poc. Són dolcíssims!! Entre les calories d’aquestes pastetes i el whiski amb gel del glaciar et devia passar el fred de cop!
Compte amb les relliscades i cuida’t! Una abraçada.
Olga