10.000 clicades d’amistat
Fa poc mes de dos mesos que vaig posar en marxa aquest bloc. L’objectiu principal era que fos una eina de contacte (potser també de companyia) amb la meva gent quan em disposava a emprendre una aventura "en solitari" per alguns països d’Amèrica del Sud.
El bloc ha estat molt més que això. El bloc ha estat la descoberta d’ungran pont de comunicació i de relació que ha reforçat llaços amb gent propera, des de la paradoxa de la llunyania, i que ha obert horitzons nous.
Tot i que fa una setmana que el bloc no tenia novetats, les entrades (més moderadament) han continuat i avui ha saltat la visita número 10.000, una xifra tan rodona que crec que cal celebrar. Ja sé que no són 10.000 persones diferents i que al menys un 10 % deuen ser les pròpies entrades meves per renovar, per buscar-vos, per contestar-vos… i que unes altres tantes poden ser visites "accidentals" d’internautes despistats, però en tot cas són 10.000 clicades amigues, que han trobat aquí uns textos, unes imatges, unes reflexions i unes vivències que tenen ganes de ser compartides i que ofereixen sobretot bona entesa i amistat.
Això m’obliga a mantenir el bloc viu. Prometo fer-ho.
Gràcies amics.
La Comparsa ha anat molt bé. Hem aguantat les dues parts i els ruixats intermitents que intentaven aigualir la festa en mig de mesos i mesos de sequedat anticiclònica (i això que l’Eulàlia ja no presideix la FAC!).
Vilanova i la Geltrú està esplèndida el dia de la Comparsa, la gent és més guapa, alegre i simpàtica, aparca els malsrotllos de cada dia, i sembla que tothom s’estima més que mai. Ha estat fantàstic aterrar de l’Aventura Americana en mig del Carnaval, fantàstic per veure tots els amics vilanovins de cop i en aquest ambient festiu i amorós, sense que jo i el meu viatge haguessin de ser els únics protagonistes. M’he fet un fart de repartir petons i abraçades i ho he fet amb molt de gust.
I la comparsera ha tingut un paper important en aquest cap de setmana feliç. La Lídia ha superat amb nota l’expectativa i em confirma que la "Missa Major del Vilanovisme" que és La Comparsa val la pena de no perdre-se-la cap més any.
I en tota aquesta gran "benvinguda carnavalera vilanovina" he tornat a constatar que el bloc ha estat una gran eina d’amistat compartida; no només tothom coneixia la meva Aventura Americana sinó que també sabien com de positiva havia estat i com m’havia agradat de compartir-la amb ells i elles.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan hagis quedat amb els 1.768 que van abans que jo, m’agradaria que ens veiessim un dia i m’expliquessis encara més coses del viatge.
Ben retornat a la vida quotidiana!
Para que sepas tu bloc está en mis favoritos, pero estuve unos días en la playa, desconectado del mundo (felizmente) y disfrutando de mi familia.
Bon dia Capde.
Mira el quart comentari del darrer enviament que vas fer, el que vas titular "Carnaval, carnaval" i contesta’m, si us plau.