Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Ahir de vesprada em vaig comprar el llibre ‘Josep Renau: Compromís i Cultura’. El vaig veure a l’aparador d’una llibreria del meu barri i no me’n vaig poder estar. El llibre és un repàs a tota la vida i obra d’aquest brillant artista i militant comunista de la meua ciutat, en motiu de l’exposició que es pot veure aquest dies a l’Octubre, Centre de Cultura Contemporània i a La Nau de la Universitat de València.
He de dir que sempre m’ha emocionat llegir les biografies de gent com en Renau. No em puc traure del cap que quan ell tenia la meua edat, el seu compromís ja l’havia dut a ocupar càrrecs com el de director general de Belles d’Arts del govern de la República. Que des d’aquella tribuna assumí tasques com la direcció del pavelló de la República a l’Exposició Internacional del París del 1937 en plena guerra civil. Que ell mateix en persona encarregà a Picasso que pintara el Guernica per aquella exposició. Que amb aquella jove edat afrontà la desfeta en la guerra i passà una llarga temporada al terrible camp de refugiats de la platja d’Argelers. Que poc més tard anà a l’exili a Mèxic, a l’altra part del món, on començà una nova vida amb una nova nacionalitat. Que a la maduresa de la seua carrera es traslladà al Berlín oriental de la guerra freda i continuà amb el seu treball inesgotable. I que, finalment, morí en aquesta ciutat i fou enterrat al cementiri berlinès de Friedrichfelde junt als carismàtics revolucionaris alemanys Rosa Luxemburg o Karl Liebknecht.
Curiositats de la vida jo acabe de tornar d’aquell país i he recordat que fa un parell d’anys vaig estar en aquell mateix cementiri, en una multitudinària marxa en homenatge als combatents antifeixistes que allí hi reposen. No sabia que Renau també estava enterrat allí. És trist, però l’oblit, el silenci i la desmemòria tenen aquestes coses. Avui tenim l’oportunitat de redescobrir-lo. A ell i a tants altres joves, valencians, innovadors, compromesos, atrevits i entusiastes de tota una generació que alguns van llançar per la borda de la història. No ens els deixem perdre. No deixem que ens els prenguen.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha un fotògraf que també nasqué a València i que marxa prompte a Barcelona, si no conèixes la seua obra et recomane que li faces una ullada, ja que està bastant bé. És Agustí Centelles. Ell va retratar, com molt pocs, eixos anys tan tristos. Fa un temps la gent del cabanyal va fer una exposició sobre la seu obra i estigué molt bé. Una xicoteta recomanació.
salut.
Saps si el llibre es pot trobar pel principat?
Salut, company!
Xavi, quan editàvem el fanzine "Skines" a València, jo vaig incloure un article sobre Josep Renau. No sé si tindràs aquest número per casa, però si no jo te’l faré arribar.
Que pena que no pugues estar aquest dimecres a la inauguració de l’Ateneu Popular… sempre de concerts, tu!
Ja tindràs temps de fer-te una canyeta amb nosaltres un altre dia.
Nosaltres allà serem, segur!
Mira: m’has llevat faena! Estava esperant de visitar l’exposició de Renau a l’Octubre per escriure alguna cosa al voltant. Com veig que tu ho has fet -que menys que escriure alguna cosa sobre Renau!-, no hem repetiré… Per a no deixar-te en evidència! 🙂
No he pogut visitar l’exposició perquè estos últims caps de setmana m’he quedat a la Vall d’Albaida fent un curset d’itineraris per la natura: el Barranc dels Tarongers (camí vell de Bocairent), la Senda dels Enginyers, les Fonts de la Mariola, el cim del Benicadell… Ha estat una experiència realment emocionant.
Per cert, company… Què pot ser te passa com al Margall…? Xavi, Xavi… "Que des d’aquella tribuna assumí tasques com la direcció del pavelló de la República a l’Exposició Internacional del París del 1932 en plena guerra civil". Nano, nano!! Fes-t’ho mirar!! 🙂
Besos, company!!
Didac
Dir-te que encara vaig tindre temps d’assisir a una conferència a València abans de la seua mort. Crec que era a c/ Landerer on ara és el teatre. En aquella època era una sala d’exposicions de la diputació dirigida per l’Artur Heras Ho tinc una miqueta tèrbol. Però sí recorde la seua força i conviccions, malgrat ser ja molt major. Vaig comprar "la Batalla per una nova cultura" a 3i4, que era un recull dels seus articles, fotomuntatges, etc. fets al llarg de la seua vida. Llibre que vos recomane vivament. També recorde que l’assistència comunista, del PCE vull dir, estava com fotuda….retraient-li i retraient als "nacionalistes" que els hi havien "robat" al seu home. Com si a la seua edat no tinguera senderi per a triar els seus amics. Al capdavall els únics que s’hi recordaven, de la seua existència, eren el Fuster, Ventura, Alfaro, Tomàs Llorens & Co.
Recorde la R. Sénder, dona d’en Palomares (secretari General del PCPV) blasmant a tort i dret en aquella conferència. Jo la coneixia perquè aleshores feia de bibliotecària a la Politècnica i que jo feia emprenyar en adreçar-me en català en demanar-li llibres….hahhahha……fent la mateixa reacció que una fatxa. La crisi actual tenia el seu embrió aleshores..ara fa uns trenta anys.
Altrament: van ser els del PSOE incapaços de crear una fundació amb el seu nom i que reuniria la seua obra. També li van prometre que el retornarien a València per a morir ací, com va comentar que era el seu desig. Doncs res de totes dues coses van complir. La fundació va endavant mercés a Doro Balaguer, Ricard Roso i Eliseu Climent i sense massa ajut públic. Ara sembla, que s’ha reactivitat i….és que som l’òstia en aquesta p… i grisa ciutat nostra !
PS: em fa gràcia adreçar-me a tu, ja que els meus fills d’11 anys, saben i canten les vostres peces de memòria.
Enhorabona Sarrià !
L’altre dia vaig estar a l’edifici Octubre i a la Nau amb els meus companys de classe de disseny gràfic per contemplar la gran obra de Renau. Em vaig quedar fascinat de l’habilitat que tenia per fer muntatges fotogràfics, i més en aquella època on els ordinadors i el photoshop no podien facilitar-nos ningún tipus d’ajut com avui en dia. La veritat és que de Renau en sabia ben poc, i després de veure la seva obra i la seva consciència pòlitica em vaig quedar en ganes de conèixer més a fons la seva vida, i per descomptat els seus fotomuntatges, murals… Així que si em podeu facilitar el nom d’algún llibre de l’autor i on el puc aconseguir sobretot, seria de gran ajut.
Gràcies. Salut.
P.S. Xavi, a veure quan ens trobem dalt dels escenaris Almorranes Garrapinyaes i Obrint Pas, nosaltres ja estem impacients de que arribe aquest dia… jeje. Adèuu!