Lluitar, crear, construir!

De Kiel viatgem fins a Hamburg, a una hora de distancia, on passarem el nostre dia de descans. Sempre que hem vingut a aquesta gran ciutat ens hem allotjat al barri de Sankt Pauli on, a banda del barri xinès, hi ha l’epicentre històric dels diferents moviments de l’esquerra d’Hamburg. Avui en dia però el barri també és conegut per un altre fet: el FC St. Pauli, un dels clubs esportius amb més caràcter i personalitat de tots els europeus que no militen a les grans lligues

El FC Sankt Pauli ha estat sempre un club modest que durant la seua llarga història, es fundà l’any 1910, ha militat a les categories inferiors de les lligues alemanyes. A finals dels anys setanta però, l’ascens a segona divisió de la Bundesliga professional li originà una forta crisi econòmica que el portà al límit de la desaparició. Fou llavors quan una forta campanya popular llançada pels seus seguidors aconseguí la salvació del club i, de retruc, una obligada regeneració de les seua directiva. I llavors començà la revolució.

Cal entendre que en aquells temps, en plena activitat de grups armats com la RAF, el barri de Sankt Pauli era l’autèntic centre neuràlgic de l’esquerra revolucionària de l’Alemanya occidental. Els seus carrers havien esdevingut grans fortaleses del moviment squatter amb exemples tan destacats com la llarga i victoriosa defensa de tota una avinguda de blocs rehabilitats pels joves de la ciutat. Els mateixos que acabarien fent-se amb el control del club.

I així fou. Als pocs anys de salvar el club, la nova directiva posà en pràctica diferents mesures per a canviar la imatges i la mentalitat de l’entitat. La primera fou adoptar la calavera amb els ossos creuats dels seus seguidors com a segon símbol oficial. Tot seguit, el club esdevingué el primer en tota Alemanya en prohibir oficialment tota la simbologia neonazi i les actituts racistes al seu camp. Més tard vindrien d’altres mesures com retirar els anuncis sexistes de la seua graderia davant les pressions del gran nombre de dones que assisteixen als seus partits (el major percentatge d’Alemanya).

El seu caràcter social però, anà més enllà del barri. El 2005 el club inicià una gran campanya anomenada ‘Viva con agua Sankt Pauli‘ en la que recapta diners per a diferents projectes amb l’abastiment d’aigua a Cuba, Etiopia i Benin. Enguany han ampliat la campanya gràcies al festival ‘Dies de l’aigua 2007’ que durant l’estiu ha concentrat mulitud d’activitar per a recaptar diners a la ciutat. Aquesta web ho explica en català.

En el terreny esportiu, el St.Pauli participa, com a República Independent de Sankt Pauli, en la Copa del Món FIFI per a països sense estat junt a el Tibet, Gibraltar o Groenladia. També és remarcable l’agermanament del club amb el Celtic FC.

Tot això ha propiciat un fort assentament del club al barri i si al 1981 seu estadi presentava una entrada de 1.600 espectadors a finals del 90 arribava als 20.000. De fet, avui en dia, i després d’haver assolit la primera categoria en diverses ocasions, el club compta amb diferents seccions (la de rugby femení és campiona d’Alemanya), més de 200 penyes i una gran nombre d’aficionats arreu del món gràcies a haver-se erigit com a emblema dels moviments juvenils contraculturals.

En aquest sentit és destacable el suport de grups de música internacionals com els noruegs Turbonegro, que gravaren una versió d’una de les seues cançons com a himne oficiós del cub, Bad Religion, que jugà un partit benèfic contra el seu tercer equip, o els The Systers of Mercy o Asian Dub Foundation que es declararen públicament fans de l’equip. Per no parlar dels moltissims grups alemanys com Bela B, Die Ärzten, Kettcar, Tobi Schlegl o Wir Sind Helden que han participat en accions i partits benèfics. Val a dir també que el club inicia els seus partits amb "Hell’s Bells" d’AC/DC i celebra els gols amb una cançó de Blur.

És evident doncs, que apostar per les pròpies arrels i la difusió sense complexos de valors solidaris i obertament antifeixistes i antiracistes ha aconseguit arrelar aquest club entre la seua gent. El seu exemple però, continua sent un oasi enmig d’un món, el del futbol, que hauria de ser l’espill on mirar-nos sense avergonyir-nos. Malauradament però, avui en dia continua sent més aviat el contrari.

Vídeos: Campanya Viva con Agua St. Pauli a Àfrica | Històrica victòria contra el Bayern de Munich | Increïble ambient a l’estadi (amb l’equip a segona)

Vídeo de la campanya Viva con Agua St. Pauli a Àfrica

Vídeo de la històrica victòria contra el Bayern de Munich quan aquest era Campió d’Europa (2002)

Vídeo de l’afició del St.Pauli

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!