Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
L’altre dia vaig rebre un comentari de la Gemma de Vilapana (Baix Camp). Em deia que estava millor i que finalment començava a vèncer la seua deficiència auditiva. Avui he recordat la carta que em va fer arribar ara fa un parell de mesos i que tant em va colpir. He cregut convenient reproduir-la (resumida) no només pel seu exemple d’esforç sinó perquè crec que amb les seues paraules sinceres i emotives aquesta jove ens recorda a tots fins a quin punt arriba a ser important la música en les nostres vides:
”Em dic Gemma Badia i tinc 17 anys. Sóc una gran admiradora de la vostra música, de les cançons que mai s’acaben, del combat contra l’oblit…M’adreço per dir-vos com d’important que arriba a ser la vostra música per a mi. […]
Sóc deficient auditiva i des dels 4 anys he estat portant audiòfons. Fins fa poc em van operar, i després d’un més de l’operació em van col·locar la part externa de l’implant amb la qual estic i estaré treballant cada dia per a arribar a superar el 20% més d’audició que em permet l’implant en comparació amb als audiòfons. Amb l’implant es sentia molt diferent tot, per això havia de començar de nou, tornar a esbrinar quins eren els sons del meu voltant, distingir-los i memoritzar-los…
La meva logopeda em va dir que provés d’esbrinar cançons per tal d’esbrinar quines eren. Al principi em costava molt amb les d’Obrint Pas perquè tenien molt de ritme, eren molt ràpides. […]
Vau traure el nou disc i jo estava en el tercer programa (n’hi ha 9). Llavors va ser quan la meva logopeda em va proposar que intentés escoltar cançons noves, per tal d’esbrinar si així podria saber la lletra de la cançó (sense llegir-la, tal com ho havia fet fins ara…)
La meua cosina em va regalar ‘Benvingut al Paradís’ per tal d’estrenar-me. Em sentia com una criatura amb el regal de reis. Em feia una mica de por, perquè sempre m’havia costat entendre les vostres cançons per la gran marxa que tenen, però mai m’havia cansat d’escoltar-les. […] Ara tenia un nou repte, escoltar-la sense lletra i esbrinar quina era…Vaig escoltar la primera cançó, al principi no entenia res…però quan arribà la segona…ho vaig entendre!
‘Ara que estic trist intente recordar per les carreteres de la meua soledat…’
No vaig aconseguir el repte del tot, m’era impossible esbrinar les lletres de les noves cançons, però escoltar-les i per primer cop saber perfectament les ‘pauses’, quan canta i quan no, el ritme, entendre a la primera que està cantant allò, que la lletra està mal escrita i que ara es repeteix…entendre tot allò em va emocionar tant! No es pot descriure amb paraules, no sé com dir-ho…
Ara amb l’Implant Coclear estic al programa 4, fa 3 mesos que estic operada, tots els sons em vénen de nou: estar en un carrer i sentir un escombriaire a l’altra banda del carrer; estar al mig del bosc amb 30 criatures i a part de sentir tot el xou sents el moixonet que canta; entendre les cançons a la primera, esbrinar-les; escoltar a una persona, sovint, sense mirar-li a la cara…
Amb això vull demostrar-vos que les vostres cançons tenen molts sentiments amagats, cada persona un món. M’arriben al cor, a les orelles i es transformen en sons i somriures indescriptibles. Des d’aquí us animo a continuar, a lluitar i a viure, a mantenir l’esperança que hi haurà un dia que serem lliures!
Heu sigut la meva revolta, el meu despertar, el meu crit de lluita i el meu escoltar…
I amb això…Gràcies!! Mai ens rendirem!!”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona a la Gemma i molts d’ànims!
També enhorabona a tu, Xavi, que a diferència d’altres cuides de la teva única vida.
Tot un exemple de valor i d’esforç.
Endavant Gemma!
Quina carta més emotiva…
haver de passar per operacions…i no poder gaudir del que més t’agrada és molt fotut…
Així que Gemma, endavant i amb empenta! treballant, tot s’aconsegueix…
Mon fillol va passar per una situació semblant (a sobre toca el contrabaix al conservatòri) i amb esforç…va aconseguir-ho.
Vinga, ànim i molta força!
Salut des del Baix Camp!
Ingrid
Bones Xavi!!! Colpidora carta…bestial!
Aqui a Berlin el company Hölger menvia molts records per vosaltres!! Impressionant com ens esta tractant!! I ja hem sopat al costat de la marca que vau deixar a la pizzeria Il Ritrovo…incivics!! 😉
Xerrem quan torni del tema Argentina! I ja em diras que et sembla el disc!
ens veiem!
Seriosament, és una bona història. Per cert, m’he obert un nou blog, personal i intransferible. L’adreça la tens allà dalt. Visit me plis, nin…
hola xavi!! que tal?
molt interessant la recuperació auditiva que està aconseguint la gemma, i primer de tot donar-li tots els ànims!!
però m’agradaria deixar molt clar que els implants coclears no són la millor opció per a totes les persones amb deficiència auditiva ja que només es pot implantar amb tipus de sordeses concretes segons el lloc de la lesió. també dir que la gemma escolta, llegeix, parla i escriu tant bé perquè és postlocutiva (que ha perdut audició un cop ja ha estat en contacte amb el llenguatge, a partir dels tres anys) hi ha persones que són prelocutives i la llengua oral els resulta un mitja de comunicació realment dificil o impossible, llavors és quan parlem de persones sordes que utilitzen la llengua de signes…..en fi, és que aquest món està ple de controversies!!!
Amb una de les nenes que vaig treballar utilitzava llengua de singes catalana i també duia un implant coclear, llavors estem parlant de metodologia bilingüe en que s’utilitzen oral i signada!!!
tot un món!!
petons en LSC (llengua de signes catalana)
Hola, tinc la mateixa edat que la Gemma i valore molt el seu esforç i la seua valentia. Des d’ací donar-li suport i ànims i dir que compartisc una mateixa passió amb ella: les cançons d’obrint pas, no tan sols et donen força per a seguir lluitant, sinó que em pareixen genials per tot plegat i a més tot els op sou formidables (com a músics i com a persones)
Salut!
sense paraules.
Quan llegeixes una carta com aquesta, apart de la pell de gallina, et fa canviar la perspectiva de les coses. Per exemple, avui era un dia gris i jo estava molt espés, però ara tinc ganes d’aprofitar el que queda, de lluitar cada minut.
Una carta com aquesta és un bon motiu per fer-te llevar cada dia…
gemma, com no, les teves paraules sempre arriben al cor…m’has emocionat molt!
animu xiqueta! se que d’això no t’en falta però mai t’ho deixaré de dir!
que els teus somnis es compleixin 😉
per cert, Obrint Pas sou els millors!!!
bones de nou, Xavi!!!!!
ara acabo de llegir un comentari al meu bloc dient que havies ficat un escrit parlant de mi, no m’ho podia creure!!!!
i encara ploro…
i molt, d’emoció, de sorpresa,…
abans de llegir això estava trucant pel telèfon i no sé perquè desde fa un any o dos que no hi sento gens pel telèfon amb l’audífon!! i he decidit trucar però amb l’implant…
noto que cada cop vaig millorant més, que sí, que he aconseguit el 20% més que esperava!
em refugio les tardes escoltant les vostres cançons només amb l’implant, fins i tot he esbrinat boçins de cançons sense tenir la lletra!!!!
la sensació de tornar a néixer, de tenir encara més ganes de lluitar,
em vull menjar el món xeC!
i me’l vull menjar al vostre costat, amb la vostra melodia, la dansa del nou dia!
gràcies Xavi!!
ens veiem al concert de la SeLva!!!!!;)
PD: per cert, no sé si ho llegirà algú això, però hi ha una noia aquí que ha comentat que jo podria ser una noia d’una sordesa post-locutiva i que per tant havia adquirit la sordesa més tard…
dir-li que no, que no m’ho van detectar fins els quatre anys! em vaig fer proves de genètica per esbrinar-ho (cosa que no sabré els resultats fins d’aquí un any) tot i que és molt probable que sigui de naixement!
i gràcies alegria tu tb! espero que hagi anat moltrebé a Porrera tenint com a protagonistes del pregó als d’OBrint paS!!