Avui en destacaré una que ja fa anys, no sé resoldre.
Els catalans, els conscienciats a tots nivells, estem una mica massa cansats d’insistir-nos a nosaltres mateixos, les formes les maneres les iniciatives per a redreçar la causa de la llibertat catalana.
Des de diferents sistemes d’audiència ens maxaquem per a seguir lluitant, i veig que cada cop el nostre entorn és més petit i esquifit. No obrim finestres ni aires nous cap aquesta massa de conciutadans despreocupats i desarrelats per les qüestions identitaries i l’estima pel nostre poble.
No tenim res favorable pels nostres interessos, tot són obstacles i impediments diversos. Veig com ens desgastem en circuits interns i reduïts. Parlar, enraonar en veu alta sobre aquests temes a vegades fa por i d’altres ets titllat de "radical". Crec molt amb incrementar les postures i els tarannàs de catalans sense prepotència emperò amb contundència normalitzada de cara a la resta. Arguments no ens hi manquen, tenim exemples de tot ara i al llarg de la història. Feu-los servir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta manera de fer, que és certa, es converteix en un difícil obstacle perquè ja forma part del tarannà dels catalans. Si no actuem per a canviar aquesta situació s’accentuarà aquesta característica de poble submís que es mira el malic i els "desarrelats" esdevindran una majoria d’al·lienats pel que fa a la seva situació social i la causa catalana es veurà cada vegada més "radical".
TOTS hem d’aportar una mica de cadacú per a sumar esforços cap a la nostra llibertat. I això passa primer per a la normaització de la causa.