Montserrat F. d’Oliveras
jubilada
1. Creus que el dret d’autodeterminació és aplicable a l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya?
Sí.
(continua)
2. Creus que la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, amb
independència del resultat, faria que l’Estat espanyol fos més
democràtic?
Sí.
3. Tens decidit quin seria el sentit del teu vot en cas que es fes un
referèndum d’autodeterminació perquè Catalunya formés un Estat propi?
Sí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mai tres monosíl·labs van implicar tantes coses.
Xavier, en efecte, motiva llegir aquest bloc amb aquestes entrevistes sobre le dret autodeterminatiu de nostre poble, però allò que mai posem damunt la taula és: quin preu cal pagar per aconseguir aplicar aquest dret i, diria jo, sortinr-nos-en de forma reeixida?
I, en el meu fur intern, penso si no serà la nostra llengua aquest braç, cama, …, que cal sacrificar per evitar la gangrena total. Però, en tal cas, allò que sobrevisqui no serà un país sense la identitat claramaent marcada? No serem allò que ens han volgut fer durant anys i panys aquests veïns revestits de cultura servantina, de punt de confluència lingüísitc?
El tema de la llengua no pot dividir, però tampoc cal que sempre els mateixos fem el passerell.
T’ho dic en virtut, no del tant trillat tema de les hores de més de o en llengua d’imposició ( o de "encuentro" segons altres versions), ans veient el greu problema social que patim en allò que a l’ús ateny. Fins joves amb cognoms ben catalans pateixen una mena de por que el cohibeix alhora d’expressar-se en sa pròpia llengua. No en sé la raó, però és realitat contrastada. Aquesta moda, en efecte, ens posarà contra les cordes si no hi posem remei aviat. POtser hem de començar a posar-lo nosaltres mateixos en el nostre dia a dia, amb desacomplexament i convicció, amb bon rotllo i fermesa.
Fins una altra