titot |
dimecres, 17 de novembre de 2010 | 16:11h
Em consta -perquè en trobo cada dia- que hi ha molta gent que el proper 28 de novembre vol fer un vot independentista i que no ha decidit quina opció votar.
Alguns recelen de l'estratègia d'ERC, d'altres del caràcter personalista i liberal de SI, d'altres de les possibilitats de Reagrupament de treure representació. No ho dic jo, és el que escolto.
Això no és una mala notícia. Vol dir que hi ha molta gent que és independentista , que ho vol expressar el dia 28 i que no sap com fer-ho, és a dir, són "indecisos".
No és mala notícia perquè vol dir que un tant per cent indeterminat de la gent que a les enquestes diu que no sap a qui votarà, és independentista i així ho acabarà expressant amb el vot. Per tant és possible que les opcions independentistes, en el seu conjunt, acabin obtenint més vots dels que, ara per ara, se'ls pronostica estadísticament.
Qui tingui clar què fer, res a dir. Ara bé, per la gent que se sent indecisa li proposo una fórmula que vaig fer servir una vegada i que em va anar molt bé.
Alguns recelen de l'estratègia d'ERC, d'altres del caràcter personalista i liberal de SI, d'altres de les possibilitats de Reagrupament de treure representació. No ho dic jo, és el que escolto.
Això no és una mala notícia. Vol dir que hi ha molta gent que és independentista , que ho vol expressar el dia 28 i que no sap com fer-ho, és a dir, són "indecisos".
No és mala notícia perquè vol dir que un tant per cent indeterminat de la gent que a les enquestes diu que no sap a qui votarà, és independentista i així ho acabarà expressant amb el vot. Per tant és possible que les opcions independentistes, en el seu conjunt, acabin obtenint més vots dels que, ara per ara, se'ls pronostica estadísticament.
Qui tingui clar què fer, res a dir. Ara bé, per la gent que se sent indecisa li proposo una fórmula que vaig fer servir una vegada i que em va anar molt bé.
1r- Es descarten les opcions espanyolistes, tant si són autonomistes -PSC, CiU, ICV,...- com si són feixistes -PP, C's, PXC, UPyD.
2n- S'agafen les tres paperetes en dubte i es posen en els sobres respectius, es llepen i es tanquen.
3r- Es barregen a l'esquena, ben barrejades, una bona estona.
4t- Se'n tria una a l'atzar i s'introdueix a l'urna.
5t- Les altres dues es llencen a la paperera del mateix col·legi electoral sense mirar-les.
Si el que es volia era expressar l'indepenentisme amb un vot, s'haurà fet. I res del que pugui fer el partit votat amb aquell vot, hom ho sentirà com a responsabilitat pròpia, ja que no sabrà si l'ha votat o no.
Insisteixo, és una fórmula per als indecisos, qui tingui clar què ha de fer, res a dir.
No us recomanaré votar ningú en concret, això m'ho reservo per les municipals del maig de l'any que ve, que us recomanaré que voteu la CUP.
2n- S'agafen les tres paperetes en dubte i es posen en els sobres respectius, es llepen i es tanquen.
3r- Es barregen a l'esquena, ben barrejades, una bona estona.
4t- Se'n tria una a l'atzar i s'introdueix a l'urna.
5t- Les altres dues es llencen a la paperera del mateix col·legi electoral sense mirar-les.
Si el que es volia era expressar l'indepenentisme amb un vot, s'haurà fet. I res del que pugui fer el partit votat amb aquell vot, hom ho sentirà com a responsabilitat pròpia, ja que no sabrà si l'ha votat o no.
Insisteixo, és una fórmula per als indecisos, qui tingui clar què ha de fer, res a dir.
No us recomanaré votar ningú en concret, això m'ho reservo per les municipals del maig de l'any que ve, que us recomanaré que voteu la CUP.
No sé si és per anegrar-se'n, però a mi m'has fet riure.a riure una mica, no?
No soc analista però com dèia, com a simpatitzant de la CUP creia que el 2011 havia de ser l'any del salt quantitatiu i ara la cosa....es complica!
D'altra banda em sembla que la CUP no ha actuat amb prou responsabilitat en tot aquest afer, no dic que s'hagués de presentar però això de deixar el vot en mans de l'atzar o negar-se a posicionar-se...li acabarà passant factura.
La solució d'atzar de la que feia esment en aquest bloc no era una idea de la CUP, sinó meva per a gent indecisa. Que, val a dir, no era el meu cas.
(Evidentment ERc queda descartat al minut 0)
això d'haver de triar entre 3 partits independentistes a quin més liberalista és molt complicat! I tenint en compte que dubto que la independència s'aconsegueixi al parlament..., fins i tot prefereixo votar a l'Herrera, que em sembla que està més a prop de la ideologia de les CUP que tota aquesta gent!
Però com pot ser que un independentista digui que vol votar l'Herrera?
Per desgràcia ja son moltes les vegades que a l'esquerra independentista hem perdut militants pel cantó espanyolista. Amb l'excusa de l'esquerra ( anticapitalista, llibertaria, socialdemòcrata, verda, comunista.....) hi ha qui no té inconvenient de festejar amb l'espanyolisme.
Com a mínim aquesta genthan superat debats estèrils i han decidit sortir de la marginalitat. CUP i EI , vosaltres us ho heu buscat, heu perdut el tren. Heu decidit esquerranisme i aquí us quedeu.
Vota Des de Baix, la candidatura alternativa, anticapitalista, sobiranista i feminista!
en tot cas t'auguro una 'sortida de la marginalitat' espectacular, amb el tren de des de baix, xato
Cert que Des de Baix no té gaire recursos i se'ls està silenciant molt en aquesta campanya, però els principis que defensa jo els comparteixo. I sincerament ja n'estic tip de l'esquerranisme de la CUP i d'alguns sectors?
I n'estic tip de la superioritat moral de tant de revolucionari de pacotilla. Tant de bo Des de Baix es presenti també a les municipals, tant de bo tregui diputades i tant de bo pugui defensar amb fermesa els seus plantejaments més enllà dels espais de sempre.
Tot i així el panorma que s'està dibuixant és dantesc per Catalunya: Quasi majoria absoluta de CIU, enfonsament històric de CIU, espanyolisme a l'alça i un o dos diputats de SI o RCAT.
Que ens està passant? Se'ns està morint el país?
A banda d'això, vull dir que els indecisos som molts, però no em sembla responasble que cap independentista es quedi a casa. El més trist serà que la vegada que més opcions tenim, hi haurà menys representació independentista que mai.
Francament, els únics que poden frenar el PP són ERC. I encara que m'hagin defraudat els tornaré a votar perquè no aguanto veure l'Alicia celebrant amb cava el tercer lloc i convertir-se en nou àrbrite de la política catalana. No ens ho mereixem.
A mi m'entristeix, i em decep veure com amb la CUP som exigents fins a tal punt d'impedir-nos recollir tot aquest sentiment (que en bona part hem contribuit a crear) i amb d'altres (que també representen valors contra els que combatem, com ara el capitalisme) som capaços de regalar-los el vot, aquell instrument tant preuat.
Només em queda esperar que tot aquest espai independentista que estem inflant no ens passi factura a les municipals.
salut
Jo explico una fórmula que vaig fer servir una vegada i que qui tingui dubtes la pot aplicar. Però jo no ho faré servir pas aquest mètode. És un mètode per a indecisos i jo no n'estic pas d'indecís.
L'altra és que, francament, el poder de votar que ens dóna Espanya perquè escollim qui ens administra les seves engrunes, per a mi, tant preuat tant preuat tampoc és.
Va ser molt més preuat, per exemple el del 13 de desembre de l'any passat a Berga.
Ara, jo personalment penso que Esquerra no és independentista, i la prova és aquí.
això si,jo també el votaré!
Salut!
Si et plau sortir e l'anonimat parlem del que vulguis, si pretens intoxicar, t'hauràs d'esforçar més.
Te'n reprodueixo un que potser t'aclareix les coses.
"Alguns recelen de l'estratègia d'ERC, d'altres del caràcter personalista
i liberal de SI, d'altres de les possibilitats de Reagrupament de
treure representació. No ho dic jo, és el que escolto."
Bon dia!
El problema me'l troba de cara al proper 28 de novembre. Vaig participar amb molta il·lusió al procés de les Consultes que vàrem fer a la vila, vaig anar a manifestar-me com molts més a la manifestació del 10 de juliol. El proper diumenge 28 vull deixar palés que voto Independència, però cap de les propostes electorals em fan el pes.
Esquerra: m'ha decepcionat amb els dos tripartits
Reagrupament: no em convenç el messianisme cap a en Carretero
Solidaritat: no vull donar ales a un partit que té com a màxim responsable un perla com l'Uriel Bertran o en Lopez Tena.
Des de baix: no és prou representatiu i si rebés un suport molt gran (així com la resta) podria donar ales a que presentin candidatures municipalistes restant protagonisme a la CUP.
Estic fet un garbuix!
Titot, ets un copiota. Dissabte vaig plantejar a uns amics de Barcelona aquesta mateixa opció de vot, amb una única divergència respecte a la teva proposta. En el meu cas, em plantejava que la meva filla gran, la Joana (de tres anys llargs) agafés tres paperetes que li donaria, que es retirés al pati, n'introduís una en el sobre i llencés a la paperera les altres. Jo tot just comprovaria, toquetejant amb el dit, que efectivament dins el sobre hi ha només una papereta, sense mirar-la. I, amb aquella ignorància, dipositaria el sobre a l'urna. Sense saber què he votat.
T'ho juro!
COSES NI COMENÇADES NI ACABADES
a Daniel Cardona
I aquells sis homes —els quals podria il·lustrar-vos de
peus a cap com eren, i què eren i tot— es decidiren a muntar una guarda de
salvació a la Pàtria, que ells creien afeblida per lo que li era més car, això
és, la independència. I muntaren la guarda. I un a un, tots aquells qui en
passar no mostraven les mans netes de culpa, eren occits per ells, en el més
fosc misteri. I ja era veu del poble que era finit l’adagi de: "mala herba, mai
mor". Perquè ara la mala herba, en algun cas pregon, s’havia tornat herba de
punició als contraris, car els de les mans brutes s’havien acordat de no pactar
mai més, ni per esperit pràctic, amb el cantó opressor. Però això no durà tant
com la Pàtria opresa ho havia menester, ja que els nostres sis homes —dels quals
il·lustraria, si volguéssiu vosaltres, en llur interior, els sis rostres
intensos— acabada la feina que els semblava, desguaniren la guarda. 1 un dia,
hom no sap com, aquells sis homes braus foren menats al pal, i de nou l’enemic
avilia la Pàtria. I ara us diré les armes que l’enemic gastava, que eren les
dels honors, i els títols i els diners, que a ells no costaven res, per tal que
res no suaven però que eren feblesa dels germans d’aquells sis als quals
gloriava el pal. I per la tal feblesa un gran partit hi havia que entretenia el
poble amb tortuoses promeses d’un alliberament no massa lluny sols amb la
condició que els homes de seny --en un poble d’un seny extraordinari-- fossin
els qui actuessin prop dels homes del rei qui els havia fet seus per la
violència bruta. (També era veu del poble que aquests homes de seny havien
delatat els sis obscurs patriotes). I la Pàtria caiguda no podia aixecar-se, ni
mai més no ho faria, si no li fos muntada una altra guarda nova i cent més que
se’n fessin. Perquè els qui la punien no eren els enemics sinó els seus propis
fills, que a cada cantonada hom podia tronar-ne disposats a trair-la, per
títols, per honors i per diners.
Amb la mà al cor, la Pàtria creia que bé hi hauria qui
faria la guarda, almenys al seu fossar. Contra els mals fills… i els
altres.
Sant Just Desvern, avui, setembre de 1920
desde el respecte que et tinc com a bon patriota. I després d'haver estat al teu costat el 10J sense coneixre'ns, manifestant-nos darrera la pancarta de les CUP.
No entenc com continues prenent ERC com una opció vàlida per l'independentisme. Et faré cas, però només posaré les butlletes de SI i Rcat.
Em sembla que és molt poc seriós tot plegat, i això ho pagarem car, el poble no oblidarà el nostre error històric i sobretot aquesta inmaduresa ens passarà factura a les municipals.
Aquesta decisió tindrà efectes i els patirem en pròpia carn. Hem deixat el camí lliure a ERC i hem obert la porta per a què l'independentisme es decanti cap a opcions liberals i de dretes, que ens prendran l'espai independentista. Per si fora poc ha aparegut un nou bolet anticapitalista, que recollirà vots de part de simpatitzants i votants de la CUP. I això ho pagarem car a les municipals, temps al temps, tant de bo m'equivoqui però.
No seria millor pel país primer lluitar junts per la independència i un col assolida discutir-nos per com construirem el nou estat. El que em fa por és la divisió que tenim preindependència que fa que ara per ara comenci a dubtar de que mai ens posem d'acord per fer un camí junts.
Dividits tot és molt més difícil.
Cada cop el llibre d'en Xiri, "La traïció dels liders", es fa més actual.
Ací tenim dues classes de persones: les que treballem i les que viuen del nostre treball.
Jo sóc de les que treballen, com la majoria. Per tant votaré sempre una opció de classe treballadora, que defensi els meus interessos.
Que es privatitzi en català, que la repressió policial siga amb quatre barrres, que em gestione l'atur una entitat catalana, o que m'embarguen la casa en català, no minteressa.
La indeopendència és el control per part de la classe treballadora dels mitjans de producció.
PER TOT AÇÒ PROPOSE VOTAR UNA OPCIÓ DE CLASSE TREBALLADORA.
QUINES SÓN?, doncs no havent-se pressentat ni ENDAVANT ni le CUP, (del PSAN ja fa temps que es va perdre per unes postures anti-socialistes), per tant solament ens resten dues opcions que són:
DESDE BAIX I EL PARTIT COMUNISTA DEL POBLE CATALÀ, dues opcions que defensen la AUTODETERMINACIÓ DEL POBLE CATALÀ i LA SOCIALITZACIÓ DEL TREBAL I PER TANT DE LA RIQUESA.
AGAFARÉ LES DUES PAPERETES LES POSARÉ A UN SOBRE CADASCUNA ELS TANCARÉ I ELS LLENÇARÉ DESPRÉS AGAFARÉ UN I A VOTAR: QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES I NO ELS I LES TREBALLADORES.