Blog d'en Xavier Mir

El diari Avui preguntava en una
de les seves enquestes si
els lectors creuen que Zapatero prendrà nota de l’avís
de Montilla a Madrid. Majoritàriament, la gent es decanta pel
no. Zapatero no farà ni cas dels advertiments de Montilla. Amb
la dada a la mà, però, faltaria saber quina intenció
té el sí i quina té el no. És
una manera de dir que Zapatero passa de Catalunya hi mani qui hi mani
i que això només s’arregla amb la independència
perquè Espanya sap que ho té perdut i mantindrà
la seva posició fins all final? És una manera de dir
que Montilla és una peça inútil i sense crèdit
i que un altre president ho faria millor? Segurament el vot està
repartit entre aquestes dues intencions i altres.

Les paraules de Montilla, en qualsevol
cas, encara cuegen. Dani Solano parla
a Poliblocs de la inexistent repercussió que la cosa ha
tingut a Espanya. És Catalunya que desconnecta d’Espanya? O és
Espanya que desconnecta de Catalunya? Què va ser primer, l’ou
o la gallina? En tot cas, que Espanya passi de Catalunya i continuï
mirant per ella és una cosa que afecta tots els catalans, tant
els que se senten espanyols com els que no. Espanya passa de tots
els catalans, fins i tot dels més acèrrims
nacionalistes espanyols, als quals surt realment car mantenir-se en
aquesta posició. Cal mantenir la unitat d’Espanya encara que
el servei ferroviari sigui un desastre? Encara que les empreses
marxin perquè l’Estat no inverteix en infraestructures? Encara
que vulguin fer del Prat un aeroport de segona? Encara que el cost de
vida sigui molt superior i els sous del cos funcionarial sigui el
mateix? Solano és així de contundent: ?Espanya ja
no creu en Espanya i ha decidit, unilateralment, trencar-se. Els
ciutadans de Catalunya ja no som espanyols, ara som adversaris. Per
tant, comencem a bastir un estat propi. Quant mes triguem a marxar,
més pelats ens deixaran. No en tingueu cap dubte.?

I en aquest context cal valorar les paraules d’empresaris gens suspectes d’independentisme com Lara
Bosch, segons el qual ?hi ha un perill seriós de
divorci i no sabem com tallar aquesta situació; és la
realitat?. Doncs divorciant-nos al més aviat possible,
tancant com més aviat millor aquest període
d’incertesa, explicant a totes aquestes persones que se senten tan
espanyoles com catalanes que poden continuar sentint-se com vulguin,
que els sentiments no canvien d’un dia per altre, però que hi
ha altres coses en joc. Quan empresaris com Lara Bosch fan
declaracions com aquestes és que la desafecció ha
entrat en un camí sense retorn. Intentar invertir aquesta
tendència, concentrar els esforços a fer que Espanya
s’adoni que necessita tractar-nos millor, seria estancar el procés.
Espanya no té cap problema a continuar degradant l’economia
catalana perquè ja té un model propi amb un estat que
la sustenta. Som nosaltres qui ens hem d’espavilar. Per tant, el que
cal és un posicionament massiu en favor d’un estat propi per
part de tots aquests empresaris que han quedat desemparats de
l’Estat. Ells sols, per molt poderosos que siguin, per molta por que
els facin els boicots i la pèrdua de clients amb què
alguns incauts amenacen, no podran frenar el procés. Per tant,
és millor que es posin al nostre costat i ens ajudin a
tancar-lo al més aviat possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!