Blog d'en Xavier Mir

Us aplego en aquest apunt algunes de les poques reaccions que he trobat davant la meva alarma. Em refereixo al darrer apunt, en què exposo que CiU ha aconseguit aturar el procés d’independència i que si no identifiquem clarament el problema aquest primer avís pot anar a més i ens podem trobar que quan reaccionem sigui massa tard i ja estigui tot irreversiblement desactivat.

Els amics del Pati descobert –m’ho assenyalava Adrià Alsina en aquesta piulada– han preferit fer referència a l’altra pregunta del CEO perquè ofereix una sèrie més llarga. Jo mateix he estat fent servir aquesta pregunta –”Quina creu que hauria de ser la relació entre Catalunya i Espanya?”– mentre no hi ha hagut res més, però des que va aparèixer la pregunta 39 he passat a tenir en compte aquesta. El motiu pel qual crec que és un error tenir en compte la pregunta antiga i no la nova és que demanen coses diferents i precisament hem vist que aquest és el problema que tenim: molta gent creu que Catalunya hauria de ser un estat independent, però potser en un referèndum amb més d’una opció que n’inclogués alguna amb la paraula “Espanya federal” triarien aquesta i no la de l’estat propi dins la Unió Europea. En canvi, si els demanem què votarien en un referèndum d’independència responen sí amb percentatges molt més contundents.

Hi ha qui diu que no m’haig d’amoïnar per un descens del 0,8 % en la pregunta 39 del baròmetre perquè cau dins el marge d’error. El marge d’error de l’enquesta és del 2,5 % aproximadament. Aquest va ser precisament l’augment reflectit entre juny i octubre de l’any passat. Si ens haguéssim d’acollir a aquesta hipòtesi, encara seria pitjor, perquè voldria dir que des de juny de 2011 no ens hem mogut d’on érem, en una forquilla entre el 42,9 i el 45,4 %. Amb el mateix marge d’error, la segona onada del CEO de 2012 podria portar-nos al 40,4 %  o tornar-nos al 45,4 %. I tot plegat no fa sinó corroborar el que dic: que amb l’arribada de CiU a la Generalitat i amb el tipus de missatge que han posat en circulació –la idea que no estem madurs i que ara no toca, etc.– el suport a la independència ha quedat frenat després que no parés de pujar els darrers anys.

En tot cas, que s’hagi frenat la tendència a l’alça del sí a la independència no vol dir que aquesta opció ja hagi deixat de ser majoritària. En absolut. Precisament amb l’amic @duxans i amb altres persones que s’hi van afegint estem comptant, amb l’etiqueta #jocompto, els dies que han passat des del 29 de juny de 2011, data en què vam saber que ja havíem assolit l’objectiu pel qual hem estat treballant aquests darrers anys: una majoria social favorable a la independència. La tenim, diem, i CiU no la vol aprofitar i prefereix fer passar penúries al país i pactar amb el PP. Fa certa gràcia, per tant, que un diari com El Singular Digital publiqui que “La independència ja guanya“, perquè dema farà precisament 250 dies que ho sabem. Si els voleu comptar amb nosaltres i continuar pressionant CiU perquè faci el pas o perquè els seus votants i militants abandonin el partit com ho han fet tantes altres persones, ja ho sabeu.