Continuo el debat amb en David Gutiérrez de les JSC. Comences amb un recurs literari. Em compares un país amb una empresa. Potser no és el millor i potser traeixes l’excés de "gestionitis" i la falta de "païsitis" que ara mateix corre pel PSC, però tant és. Dius: "jo encara no he vist que cap ‘empresa multinacional’ que per augmentar la seva eficiència ( en la productivitat, en la presa de decisions, etc..) es desintegri en tantes empreses com en països està instalada, ja que si ho fes deixaria d’existir, el que fan es que totes, cadascuna d’elles amb el seu NIF, etc. treballen per un mateix objectiu". La metàfora em sembla bona si parlem de la Unió Europea: cada empresa/estat fa la seva aportació a aquest projecte col·lectiu des del seu NIF. Suposo que estàs d’acord amb mi a considerar que Catalunya té personalitat pròpia i diferenciada d’Espanya. Si és així, no és més productiu fer l’aportació directament al projecte, sense mitjancers? Som més productius si primer passem per la capital d’Espanya? No és molt més enriquidor per al projecte europeu que hi anem com a veïns?
Ara, el federalisme. Dius: "crec que no aclares prou quan dius: ‘La resposta -jo deia proposta– no neix d’un pensament federalista’; per tant, com tu bé dius neix del pensament nacionalista: no tractem entre iguals, que seria el pensament federalista, perque nosaltres sóm diferents" (Espero que no et molesti però he retocat la puntuació perquè s’entengui millor). Ho aclariré millor, doncs. Si el federalisme és el tracte entre iguals, digues on haig de signar. Ja deus saber que si Espanya ha tingut tradició federalista ha estat per l’aportació que hi ha fet Catalunya en un intent de compensar el centralisme de les monarquies o de la dreta. Mira qui van ser els dos primers presidents de la Primera República. Però tornem al present i digues de quina manera aplica el federalisme el PSOE: veus que els representants polítics catalans tinguin el dret d’expressar-se en la seva llengua al Congrés com els castellans ho poden fer? Veus que els ciutadans que paguem impostos a Catalunya (votem el que votem) tinguem informació sobre les balances fiscals per saber si el tracte que rebem és just i igualitari? Veus que les inversions de l’Estat en infraestructures a Catalunya siguin equiparables a les de Madrid? El federalisme, deia, quan només el demana una de les dues parts, no té cap sentit. Hauria de ser el PSOE qui posés sobre la taula una remodelació de l’estat per evitar que els catalans busquem altres solucions per ser tractats amb igualtat. A més, no tot el que no és federalisme és nacionalisme. I encara, suposo que admets el fet diferencial català. Els catalans som diferents dels castellans, és clar que sí, com els castellans són diferents dels alemanys o dels suecs. I llarga vida a la diversitat! A veure si t’agrada aquesta frase: jo vull ser diferent per poder ser igual que els altres.
Quant a l’independentisme de Pujol, et remeto a un text penjat al seu centre d’estudis, on diu clarament que Espanya no és Iugoslàvia i que no es trencarà. Si ho prefereixes, pots llegir aquest article de l’1 d’agost a La Vanguardia. Per a Artur Mas, disposes d’un llibre, Què pensa Artur Mas, publicat per Dèria, on ho diu clarament. Ho diuen ells, no pas jo. Però si malgrat tot tu vols continuar pensant que ells són independentistes i jo nacionalista i que tot és el mateix, no ho podré evitar. Em demanes reflexió sobre la frase "Si juntos vivimos juntos decidimos". I et responc que l’útima decisió, la sobirania, només la té Espanya, i que aquest és el problema. Perquè Catalunya pugui decidir ha de tenir la sobirania. Si no la té, el que fa és proposar i prou, perquè qui decideix és el conjunt d’Espanya. Ara mateix, el dret d’autodeterminació no està recollit a la constitució espanyola. Senzillament, una part d’un conjunt ha de tenir el dret de separar-se’n si se li reconeix la identitat i se’l reconeix com a subjecte d’aquest dret. Si es vol continuar dins del conjunt com fins ara, perfecte; però s’ha de poder triar, i respectar la decisió el dia que la majoria opti per sortir-ne (dret d’autodeterminació; en Saura el reconeix; i tu?). I la resposta a la pregunta final ("acceptaríes que la Generalitat de Catalunya tinques totes les competències que volgués, però que continués formant part d’Espanya?") és NO, perquè les competències emanen de les lleis, i les lleis diuen que la Generalitat és el Govern de Catalunya segons l’estatut d’autonomia, i l’estatut d’autonomia és una llei orgànica emanada del Parlament espanyol, que és, com et deia, qui té la sobirania en última instància. Per moltes competències que tingui la Generalitat, no té cap garantia que el govern espanyol no en suspengui l’autonomia, que per això té la sobirania.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No abusis del teu avantatge. Pensa que en David defensa l’indefensable. I si voleu continuar debatent, feu-ho des de la passió, i així podreu quedar decorosament empatats -cadascú amb la seva passió. Si enfronteu arguments contra arguments, els d’en David s’acaben massa ràpid. No és un debat just.
Ara no cal debat, debat, debat…. i més debat, debat, debat.
El tren cap a l’Estat propi ja va sortir dels tallers fa un any i mig i es diu Catalunya Acció i pot col·laborar-hi tothom.
I si et vols entretenir amb sociates i comunates (que ens volen dissoldre a Espanya) doncs és la teva opció. Molt lliure però molt inútil per a construir un Estat propi.
El comentari del David sobre això de que les multinacionals no s’esmicolen en països per eficiència i bla-bla-bla és exactament procedent en aquest cas : a les multinacionals, qui mana són els accionistes. Certament, els accionistes – propietaris no esmicolen (generalment) les seves propietats per no perdre operativitat.
Nosaltres, els catalans, no som accionistes d’Espanya. Els accionistes són ells, els espanyols, ells manen, ells s’enduen els beneficis, i ells tenen els drets de vot (la paella pel mànec)… i els tancs, per si de cas. Nosaltres (els independentistes) el que volem precisament és esdevenir accionistes del nostre país, per poder decidir el que fem i quedar-nos amb els beneficis. Quan siguem accionistes – propietaris, ja veurem què ens interessa més.
Amb carinyo Xavi
Devatir amb un sociata espanyol és perdre el temps, jo ja fa temps que ho he deixat per imposible, mira els sociates tene tres perfils diferents:
Els que suquen i tenen interessós personals
Els espanyolistes rabiosos
Els ignorants (el 90%)
Saps perfectament que al congrés de diputats de Madrid el PSc ha votat moltissímes vegades contra els interessós de catalunya, dijous varem tenir un exemple.
Et pot imaginar un país on els seus europarlamentaris votin en contra dels interessós del seu estat? NO NO i NO
Només ho pot fer la crosta sociata l’autèntic càncer del nostre país.
Una cosa tant “indentitaria” com les seleccions esportives, comencen ha haver-hi estudis que diuen que comportaries un impàcte econòmic important pel nostre país, promoció turistica, cultural, ecportació de productes, roba esportiva etc. però ja ho spas “cabòries indentitaries” ho va dir MONTY, dixeu correr Xavier, són els hereus del franquisme, la crosta sociata.
El que passa amb els debats és que sempre són justificacions dels nostres sentiments. Pels sobiranistes a voltes hi ha un sentiment de revolta, o de defensa de les essències, però també (i m’hi incloc) una sincera voluntat de responsabilitat nacional.
Pels sociates realment, realment, i sota aquesta pàtina d’obertura multicultural (cap al mon hispà i prou) no hi ha més que l’herència del franquisme i el pujolisme: un sentiment de submissió indiscutible i reverencial a l’amo espanyol, a voltes quasi fanàtic. Allò modern és allò castellà, no sé si perquè els de sant Gervasi hi parlaven o perquè l’amo sempre ha parlat castellà, el català és una "riquesa personal" però no és la cosa seriosa vaja. Sota el discurs de la "pell de brau" no hi ha l’opció de trencar-hi i alliberar-se, per ells la renúncia és la solució, i cal dir que en sintonia amb l’empresariat cultural català, aquest és un repte que els sobiranistes hem de prendre seriosament.
a) Que un socialista compari, sense cap pudor, el seu país
(Espanya) amb una multinacional, indica clarament el grau
de socialisme que gasta el seu partit = 0. El que compta són
els beneficis i si cal vulnerar els Drets dels ciutadans, doncs
es vulneren (la fi justifica els mitjans; l’objectiu final són els
guanys). Com el Bush!
b) ”Si vivimos juntos; decidimos juntos”. Això ho respongué
magistralment el lehendakari Ibarretxe “El debate no es si
vivimos juntos, sinó, si tenemos el derecho a decidir si
queremos vivir juntos”. ZP, sense arguments, optà per callar.
En el fons pensava “los tanques los tengo yo. Me los pagais
entre todos pero apuntarán sobre vuestras cabezas ante
cualquier veleidaz secesionista (com Pinochet).
c) ”El Saura reconeix el Dret a l’Autodeterminació, i tu?”
Si el David Gutierrez repassés l’Acta Fundacional del PSC,
s’adonaria que també. Però com que el PSC ha viscut en la
esquizofrènia política, fins que ha arribat Montilla per a
despersonalitzar-lo en favor d’un vassallatge incondicional
al PSOE; doncs vés a saber. Al 78, Txiki Benegas,
socialista basc (felipista) encapçalava manifestacions
reclamant el Dret a l’Autodeterminació dels Pobles i contra
la Monarquia. Avui s’hi oposen; es carden un frac i van a
les noces de prínceps i infantes (sucialisme de pugrés).
d) El federalisme d’igual a igual que propugnaven Maragall i
Elorza era l’única sortida vàlida per a evitar el procés
deconstructiu de l’Estat. Però se l’han pelat! Ens han volgut
prendre el pèl per a poder seguir remenant les cireres. Fot segles que Castella (camuflada sota el nom d’Espanya)
esprem les seves colònies com una llimona.
"Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima
revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra
alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo.
Castilla se levantará y con ella toda España; porque España
quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que
toda ella es Castellana".
Onésimo Redondo. 1934.
L’Autodeterminació és un dret consubstancialment
democràtic. I denegar-lo només té un nom:
IMPERIALISME!
Això ho saben arreu del món, excepte a Espanya!
Salut! (i disculpeu l’extensió)
Aquest debat fa anys que el portem a terme, i s’explica fàcilment amb aquesta metàfora: La paraula contra el mur. Aquest és justament el títol del llibre d’en Víctor Alexandre amb el qual vol, a més de resoldre’l definitivament, animar-nos a passar a l’acció. Adéu debats estèrils! Els drets -justament per la seva condició de drets- no es pidolen, s’exerceixen. Encara que alguns practiquin el negacionisme (quan Zapatero diu, sense enrojolir-se, "el derecho de autodeterminación no existe"). Aleshores, de què parlaven PSC i PSOE als anys 70? Realment, en Franco estaria ben satisfet d’individus com en David Gutiérrez.
Així doncs, com diu en Víctor, "Cal deixar de perdre el temps gratant la paret, perquè quan la llibertat no es troba en l’argila del maó, sinó a l’altra banda del mur, l’opció més intel·ligent és saltar-lo."
També us recomano el nou llibre d’en Víctor Alexandre, TV3 a traïció, que desemmascara definitivament el projecte espanyolitzador sense escrúpols del PSC. Després de la lectura d’aquest llibre, cap persona que es defineixi com a "catalanista" no podrà votar mai més el PSC.
hola Xavier,
aquest David te unes idees molt barroeres de pensar…dit amb tot el respecte que ens mereix.
Prioritza la productivitat de l’estat en format capitalista per sobre dels serveis a la ciutadania, en comparar el seu país a una multinacional. Dit això, tots sabem la moda de deslocalitzar empreses de les multinacionals xDDD
Prioritza aquella imposició de ser ciutadans obligats a estar sotmesos sota les veus i les armes dels de l’altiplà, amb escarni per els que no pensen com ells, sense el mínim respecta a la Carta del Drets Humans com és el dret bàsic i elemental de l’autodeterminació de tots els pobles.
Jo diria que aquests pensament tan nacionalista és molt clàssic del PP, encara que si és argumentat i defensat per el primer secretari de les joventuts socialistes de Sant Cugat…potser queda justificat el PP-PSOE que cada cop veig més per tot arreu.
És el mateix nacionalisme del PP-PSOE que prohibeix parlar el català en el Congrés i el Senat del regne, que volen fer veure que és la casa de tots, amb drets per uns pocs.
"Cal deixar de perdre el temps gratant la paret…"
Xavier, tens tot el meu recolzament en la defensa del nostre País, un País fet per la gent i amb la gent, els catalans no volem una multinacional-país que tanca empreses-pobles o acomiada treballadors-persones amb el pensament dels beneficis-vots d’uns pocs inversors-polítics que s’omplen les butxaques.
Una nota històrica: els pobles de la ex-multinacional (segons el raonament del David…) dita Txecoslovàquia, arran de la Revolució de Vellut del 1989, van decidir per acord mutu dissoldre’s en dos estats, la República Txeca i la República Eslovaca. Eslovàquia és membre de la Unió Europea des de maig del 2004. Nosaltres volem la nostra República, com els eslovacs…
Xavier, encara que tard, vull donar-te el meu sentit condol.
També la meva felicitació per l’èxit de la campanya i la demostració que has fet de com ens podem mobilitzar la societat per una causa justa.
Com diu en Víctor Alexandre, el que fa Espanya amb Catalunya és guanyar temps.
Ara ja ha caigut la quimera del federalisme, i amb ella s’han carregat l’únic federalista que hi havia, en Maragall.
A veure ara quin conill es treuen del barret per a embadalir uns quants anys més el personal.
Com denuncia el mateix Víctor a TV3 a traïció, aquesta és tota l’estratègia dels socialistes envers "el problema catalán": contemporitzar i espanyolitzar, contemporitzar i espanyolitzar, contemporitzar i espanyolitzar. Això, fins que acabem esdevenint una sana peculiaridad com Múrcia.
No en tingueu cap dubte.
Els aeroports són servidors d’un mercat. Si posem tot el mercat sota la tutel.la de l’Estat i amb una única empresa que gestiona tots els servidors (i.e. AENA), aleshores tenim un MONOPOLI : el sistema econòmic menys eficient de tots, només acceptable quan es tracta d’un monopoli natural (i.e. distribució d’energia, que no comercialització o producció, o bé, per acostar-nos a l’aeroport gestió de l’espai de transit aeri, que no la cessió de slots a l’eroport).
Si cada aeroport fos una empresa diferent el mercat aeroportuari seria molt més eficient i el Prat veuria reinvertits molts més calers i atrauria molt més vols internacionals perquè ningú podria forçar per decret que la principal companyia els hagi de fer passar per Madrid encara que la majoria del passatge pugi a Barcelona (cas dels vols a Lima, Perú i Mèxic, que jo he hagut d’agafar més d’un cop).
La visió del Gutièrrez sobre els serveis aeroportuaris com servei públic que segueix un objectiu comú és per dir-ho clar, soviètica. El senyor i conseller Castells, del teu partit, te’n podria donar lliçons.
Jo, com a directiu d’empresa em cago (perdona però és que n’estic molt emprenyat) en tots els galifardeus que diuen tonteries sobre l’aeroport i no han hagut d’agafar mai un vol destí el món. Si el Gutièrrez viatgés internacionalment se’n aniria a manifestar perquè la Generalitat, la cambra i l’ajutament de BCN n’adoptin les competències i en privatitzin els serveis ipso facto. I tranquil, que si el problema que tens és que es sents massa espanyol, no cal que pateixis : segur que la gestió de la majoria dels serveis recauria en empreses amb seu a Madrid. Però en empreses que tanmateix voldrien fer funcionar el Prat, no expoliar-lo econòmicament per alimentar Barajas, ni tampoc fer-lo servir d’escenari de les seves guerres, que en realitat tenen l’origen a Barajas. La vaga va ser culpa dels gestor d’AENA, qualsevol idiota hagués previst que hi hauria un contesta laboral fora mida si treien de cop un servei a una concessionària que no té alternativa sobre el mateix territori. Fes-ho a principis de la temporada turística, és a més, una temeritat i fa pensar en què hi va haver mala fe per part d’AENA.
Un directiu que viatja pel món