Al bloc de
Saül Gordillo podeu llegir que el proper dijous 22 de març a les set de la tarda a la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona es parlarà del fenomen dels blocs en català. Tot i que la blogosfera catalana troba a faltar la hiperactivitat blocaire de Saül Gordillo des que ha començat a dirigir l’Agència Catalana de Notícies, el país continua tenint altres fenòmens. Per això a l’acte hi intervindran Toni Ibáñez, Daniel Solano i Marc Vidal. El mateix
Toni Ibáñez fa referència, des del seu bloc, a una conversa amb Vicent Partal sobre els estudiosos del fenomen, al llibre d’Enric Bruguera dins la Col·lecció Vull Saber de la UOC i al
bloc d’Enric Gil. Després d’algunes incursions mediàtiques de Saül Gordillo a la ràdio i a la televisió; després de la posada en funcionament de
Poliblocs, la blogosfera camina amb la passa ferma cap al ple reconeixement dels altres mitjans de comunicació. Tenim la sort que hi ha gent que treballa des de dalt per construir i prestigiar aquest mitjà. Ara només cal que l’engreixem des de baix, que creem més blocs, que ens coordinem en xarxes com la
XBS.
Aquest acte de dijous coincideix amb el que s’ha convocat per reivindicar un aeroport intercontinental al Prat, una mostra més del progressiu rearmament de la societat civil, la qual, juntament amb els mitjans, és una peça clau en el procés sobiranista. A propòsit de l’aeroport val la pena llegir l’
entrevista a Ramon Tremosa que publica
El Debat o l’article de Xavier Roig a l’
Avui, al qual es refereixen des del
bloc de Catalunya Empresa Oberta. I a propòsit de Renfe, un fals "cara a cara" sobre el tema entre PSC i CiU com si ERC no hi tingués res a dir (molt malament, Cabré!).
Precisament parlant de mitjans hem començat la setmana amb un enfrontament mediàtic entre Barbeta i Bolaño. No sé si els lectors d’aquest bloc tenen tan present com jo les paraules de Montilla quan va ser entrevistat per Xavier Sala Martín, allò de "tu ets un sectari", però ara les he recordades un cop més amb l’agreujant que ja no estem parlant de candidats i periodistes sinó de caps de secció i de caps d’Oficina. A mi, el Sr. Bolaño encara no m’ha trucat mai. Deu ser que m’estima molt.
Finalment, El Periódico publica un sondeig sobre en què el PP s’acosta al PSOE. Ja saben els lectors què vol dir això: en les properes municipals els protagonistes de la campanya socialista no seran les persones sinó els fantasmes, els que cal foragitar, els del PP. Ho dirà, fins a l’extenuació, PP Zaragoza. I així es fa una campanya a les antípodes de l’autocentrament. Però jo no em cansaré de repetir-ho: si els socialistes volen millorar la seva qualitat de vida política i treure’s de sobre aquesta angoixa antipepera que tan sembla que els turmenta, que s’apuntin a la via sobiranista. En una Catalunya independent podran viure sense que el PP sigui una amenaça.