Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

Els dijous de l'Òmnium: el fenomen dels blocs en català

sgordillo | Observatori internauta | dijous, 15 de març de 2007 | 22:59h

22 març. 19.00 h. Entrada lliure. Seu Nacional d'Òmnium. Diputació, 276, pral. Barcelona

El fenomen dels blocs en català

Estudis internacionals demostren que el català és una de les llengües més utilitzades en la cultura dels blocs, els diaris personals a Internet. Analitzarem quin és el motiu d’aquest fenomen i quin futur li espera. Amb:

Toni Ibáñez, blocaire, filòsof i ciberescriptor
Daniel Solano, blocaire, periodista de Poliblocs
Marc Vidal, blocaire, publicista i directiu d'empresa, col·laborador de Poliblocs

(Si ets blocaire, fes difusió d'aquest acte d'Òmnium obert a tothom. Agafeu el logo.)

Versió per imprimir (format PDF)

Comentaris: 16

Afegir-hi un comentari

Res a dir sobre les amenaces del Bolaño?

Salvador Grifell| Adreça electrònica | dilluns, 19 de març de 2007 | 15:41h
Saül,

et noto molt desconnectat de l'actualitat política o, tal vegada, no t'interessa comentar res? Crec que les amenaces del Bolaño, director de comunicació del Montilla, a Jordi Barbeta són prou greus per a què un periodista independent com tu sorti en defensa dels companys de professió, no?

Salut.

Respondre aquest comentari
- El Saul ara ho simultaneja amb un càrrec tripartit: direcció de l'ACNoticies
  
  Andreu | dilluns, 19 de març de 2007 | 23:43h
  I pel que sembla, se li ha acabat , si alguna vegada havia existit, la independencia periodistica. Si mes no esta al congelador.
  Respondre aquest comentari
  - Exactament
    
    Tomeu| Adreça electrònica | dimarts, 20 de març de 2007 | 08:27h
    És el que tu dius: agafes un que destaqui i el compres amb un càrrec... Li has callat la boca amb un sou de collons. SG ha passat a la història com a blocaire de referència. R.I.P.
    Respondre aquest comentari
    - Prejudicis
      
      Marc Vidal| Adreça electrònica | dimarts, 20 de març de 2007 | 13:35h
      Voleu dir que sou justos?. En Saül ha estat referent de l’anàlisi de la blogosfera política catalana. No crec que un sou (que desconeixíeu) sigui una eina per trencar aquesta línia argumental en la tasca d’en Saül.
      Tenir la sort de comptar-me entres els seus amics em resta segurament objectivitat, encara que no erosiona cap tipus d’actitud critica vers a ell si fos el cas.
      En Saül mereix, com tothom, que el temps pugui jutjar-lo i no un grup de envejosos sectaris que de seguida que algú triomfa el converteixen en el centre de les seves crítiques.
      L’enveja no és desitjar el que tenen els demes, es desitjar que els demés no tinguin res, tot sabent que tu no tindràs tampoc res.
      apa, dues pedres!
      Respondre aquest comentari

No perdem les formes...

Pep | diumenge, 18 de març de 2007 | 14:03h
Escriure en aquest to que escrius, Toni, i fent servir les paraules que fas servir, no et fa pas cap favor ni et fa quedar com un senyor precisament. El fet d'haver guanyat ja algun premi de poesia t'obliga encara més a mantenir el to adient i a fugir d'escalfaments que sempre et portaran a perdre el prestigi que tant costa de guanyar.
Espatllar-ho tot amb tot aquest llenguatge i aquestes frases que a algú li poden semblar fins i tot insults et farà agafar una fama i una reputació que potser no és la que tu desitjaries tenir.
No perdem les formes i endavant.

Respondre aquest comentari
- Senyor?
  
  Toni Ibàñez| Adreça electrònica | diumenge, 18 de març de 2007 | 17:56h
  Gràcies, Pep, per la teva ponderació i els teus inestimables consells, però jo sóc senyor amb qui s'ho mereix, no amb qualsevol. Guardar les formes pot estar bé, però n'estic tip d'aquests anònims covards que t'ataquen només per a fer-te mal i embrutar el teu nom. Puc ser molt senyor, si vull, no ho dubtis. Encara que crec que tens un concepte de la poesia una mica carrincló...
  Respondre aquest comentari
  - t
    
    mai9 | dimarts, 20 de març de 2007 | 01:31h
    
    escolta, les majúscules i els insults eren la resposta al que havia escrit jo, i jo no sóc cap anònim. (t'has equivocat, un altre cop)
    Respondre aquest comentari
    - t
      
      mai9 | dimarts, 20 de març de 2007 | 01:35h
      abans que vingui el gran Toni a dir-me que no ha escrit en majúscules, ja vinc jo mateix i dic que no eren majúscules sinó negreta i tamany gran. (aquest homes és capaç d'escriure mil insults per refregar-me que he dit 'majúscules').
      Respondre aquest comentari

t

mai9 | divendres, 16 de març de 2007 | 12:35h
Espero que en Toni ens expliqui que ell es va inventar no sé quina paraula, i perquè copiar textos dels altres és tan normal i tothom ho fa.
Respondre aquest comentari
- BORDEN ELS GOSSOS
  
  Toni Ibàñez| Adreça electrònica | divendres, 16 de març de 2007 | 18:26h
  Passen els dies. On són
  els gossos que bordaven? Alguns han
  plegat, d’altres ja no actualitzen o s’amaguen amb la cua entre les cames. Sí,
  servidor ha inventat paraules noves. Sí, servidor va plagiar quatre ratlles
  d’un desgraciat l’únic mèrit del qual és haver estat plagiat per mi, i per això
  –quin gran honor!- passarà a la història. Després he guanyat més premis i
  he publicat més llibres. Els meus blogs continuen actualitzant-se cada dia… Què
  has fet tu? On són, recollons, els gossos
  que bordaven? Encara deixen comentaris anònims vomitant les seves frustracions
  canines? Encara no són capaços d’admetre l’evidència? Sí, fracassats del món,
  seguiu bordant anònimament mentre servidor cavalca i no hi ha déu que l’aturi.
  Què penseu fer, trossos de merda, amb les vostres merdoses vides? Sempre podeu
  llepar-li el cul al Sostres, caure-li en gràcia i que us deixi un raconet al
  seu blog on poder sostrejar amb faltes d’ortografia. Passen els mesos. La
  vostra misèria us ofega. Mediocres del món: suïcideu-vos en massa! Vinga, a què
  espereu?
  
  Respondre aquest comentari
  - Té raó
    
    Un | dilluns, 19 de març de 2007 | 21:05h
    És evident que té vostè raó, per alguna cosa escriu amb lletres més gran i en negreta, com fan els qui tenen arguments de pes. És més, trobo que afegir-hi insults ha estat d'allò més encertat.
    
    Té un bloc i l'actualitza regularment ? Caram, felicitats ! Gran mèrit el seu.
    
    Necessita sempre vantar-se de les coses que fa o només en el cas dels blocs ? Troba que la gent l'hauria d'aplaudir i inclinar-se davant seu quan fa acte de presència ? Sofreix d'un excés d'ego ? Quin insignificant i auto-inflingit trauma està patint ?
    
    Afectuosament ..
    
    Un
    
    Respondre aquest comentari

Cáspita !!!

Tristany| Adreça electrònica | diumenge, 18 de març de 2007 | 20:55h
Hem de deduir que al Caprabo de Vallromanes la sangría Don Simón está d'oferta???
Respondre aquest comentari
- No amb Don Simón
  
  Francesc p.| Adreça electrònica | dilluns, 19 de març de 2007 | 21:27h
  No se ben bé de que va la pel·lícula, però si el suficient per adonarme'n que el Toni aquest si s'ha d'engatar no ho faria amb Don Simón.
  Respondre aquest comentari

Sobre el Toni Ibáñez

Jordi Gomara (itaca2000)| Adreça electrònica | divendres, 16 de març de 2007 | 21:38h

Mira, a mi, el que faci el Toni millor per ell, mentre no toqui els collons als altres, que ja tothom té els seus problemes amb la seva vida. Vull aclarir, en primer lloc, que escric aquí perquè en tinc constància que l'Antoni només publica els comentaris al seu bloc que li interessen, doncs a mi que no vaig mai d'anonim i dono la cara (no com fa ell, que està cansat d'escriure anònims al meu blog, i és precisament l`únic que m'escriu per posar-se en contra meva, afortunadament jo faig sempre més amics que enemics, com a mínim no conec els meus enemics perquè o no s'hi manifesten o no hi existeixen, menys ell, potser, ell sabrà, d'amagat), no me'ls publica quan no li interessen.

No cal posar a parir a tothom per intentar destacar, o, com a mínim, és poc ètic i/o és un signe molt clar d'immaduresa.

Jo vull dir-li a l'Antoni si es que es pensa que tothom vol fer el mateix que ell. Hi ha gent que té la seva feina, que té la seva vida personal i professional i li importa un rave el que ell faci i que no vol escriure llibres, ni presentar-se a premis de literatura, etc.

Al meu poble hi ha com a minim un altre escriptor tan o mes famós que ell que ha sortit a TV3 i només és un tio super senzill, tranquil, bona gent, que no necessita un bloc per autoadorar-se, que no va de messies pel món. Que al poble la gent no sap que és escriptor i que té tants premis o més, igual o millors que ell perquè no necessita dir-ho. I com els poetes els llegeixen quatre persones i els gats, no ens enganyem, si no ho van proclamant als quatre vents no els coneix ni la mare que els va fer.

Bé, l'altra covilatà, no escriu poemes com l'Antoni, jo escric poemes i sé que és més fàcil escriure poemes que prosa. L'altre escriu llibres i guanya premis però no necessita bramar per estar bé amb si mateix. Jo no em presento a premis de poesia perquè en aquest moment no ho necessito, sí economicament si guanyés, però no per a estar satisfet amb mi mateix, perquè ni la poesia és la meva vida ni estic en condicions com per a portar una vida hiperactiva, m'agrada més la tranquilitat i la senzillesa i la pau de poder mirar-me les muntanyes i passejar amb el meu gos.

Li diria al Toni, si té tan poca autoestima que necessita tenir un bloc per parlar d'ell mateix, egocèntricament, i per a posar a parir a tothom. Que guanya? Enemics, no té cap sentit. Ell mateix va dir que va guanyar més enemics que amics quan va tancar TdQ. A vegades, l'actitud del Toni em toca els collons perquè que es pensa que és un Deu, siusplau, només és una altra persona entre milions més que tracta de poder sobreviure com els altres, amb les eines que ha pogut aconseguir per a tirar endavant. La poesia és una estratègia tècnica com qualsevol ofici té les seves, hi ha gent que s'hi esforça i hi ha gent que ho toca de refiló i ja està.

Ara, honestamet li dic, si el poeta plagia (ni que siguin 8 frases aproximadament que van ser), quina credibilitat té el poeta, com ens podem refiar si no ha plagiat més gent. Com a mínim s'ha de reconèixer a temps i rectificar l'actitud, demanar perdó o el que calgui.

Bé, ja en parlaré més que no tinc temps. Però, siusplau, siguem sincers i coherents i respectem les altres persones, que no són ni pitjors ni millors que nosaltres sinó que tenen d'altres interessos o prioritats a la vida, i intenten sobreviure com qualsevol humà.

Salutacions

Perdoneu les faltes ortogràfiques, les presses....
Respondre aquest comentari

Gossos perduts , gosos esmaperduts i gosos amb amo intel.ligent

Jordi | divendres, 16 de març de 2007 | 20:16h

Disortadament, augmenta molt més el nombre de gossos perduts, aïllats, desganats, i ressentits. I com la condició de gos comporta poder bordar, per perduts que estiguin, ho segueixen fent. Mai assoleixen, però, la bellesa de l'udol, reservat a les classes superiors de la seva espècie animal, amb personalitat.

Toni, enhorabona per la feina feta, per la bona literatura que fas, per la constància i qualitat de la teva obra, i ja saps que els gossos ressentits perden, fins i tot, la capacitat d'udolar.

Fins el dia 22!
Respondre aquest comentari

Esperem la crònica

Ismael | divendres, 16 de març de 2007 | 00:22h

Merci per la informació... i pels que no podem assistir-hi per diferents causes, esperem la crònica de l'acte.
Respondre aquest comentari