Efectivament, avui és dia de sortir al carrer, d’obrir la campanya blogosfera enfora. Arreu del Principat es fan actes. L’Alcalde d’Arenys de Munt Andreu Majó em va fer saber ahir durant la presentació del llibre Identitats: convivència o conflicte de Quim Gibert a Arenys de Mar que el manifest que s’ha llegit a les 11 del matí a la plaça de l’Església d’Arenys de Munt ha inclòs el lema de la campanya.
Si la campanya ha tingut una virtut, i de fet tenia aquest objectiu, era demanar el debat. Només el debat. No pretenia imposar res a ningú, sinó únicament incloure aquest argument en els debats polítics de l’espai comunicatiu català. A ningú amb un mínim esperit polític li pot semblar malament que vulguem obrir un debat. La millor manera de no començar un diàleg és fer veure que ningú no et demana la paraula, que és el que han fet alguns mitjans com El Periódico o La Vanguardia. A partir del diàleg és normal trobar diferències. En aquest sentit trobo lloable que algú de l’entorn socialista hagi volgut fer comentaris a la campanya. Si més no, ells estan disposats a dialogar; altres ens ignoren. Als meus dos darrers articles responia als comentaris del regidor socialista de Mataró Ramon Bassas. Avui voldria donar la rèplica a David Gutiérrez, de les JSC de Sant Cugat del Vallès.
En David s’ha pres la molèstia de redactar i publicar un article de resposta al seu bloc, cosa que s’agraeix. Poc després de començar-lo a llegir, però, ja l’he de rectificar, perquè diu que aquesta campanya "respon als interessos dels partits nacionalistes". En absolut, David. S’hi poden haver adherit persones que pertanyen a partits que es consideren nacionalistes o que hi simpatitzen, però la campanya respon als meus interessos personals com a ciutadà, pensant en les qüestions polítiques que a mi em preocupen. No milito en cap partit al qual puguis atribuir aquest interès. D’altra banda, fixa’t que hi ha molts nacionalistes que no hi han donat suport perquè, tot i autodefinir-se en aquests termes, no volen que tinguem un estat propi. És així, David: hi ha un sector nacionalista (que jo considero regionalista) que no vol un estat propi sinó que se sent còmode dins l’estat espanyol. I és probable que a partir del 2 de novembre tinguis ocasió de comprovar fins a quin punt el socialisme espanyol s’entén bé amb aquest regionalisme. És un advertiment per si has de prendre partit.
També t’equivoques quan dius que ERC i CiU "són els dos únics partits que poden veure amb bons ulls aquest tipus de propostes". Em permeto dir que t’equivoques perquè he tingut adhesions com la d’Antoni Garcia, integrat a ICV a través del moviment ecologista, o com la de l’alcalde d’Arenys de Munt, que pertany a una formació independent però que suma per ICV al Consell Comarcal. No em consta que hi hagi militants del PSC que vulguin un estat propi, però crec que seria un error per part del partit rebutjar o arraconar persones amb ganes de treballar des del PSC pel simple fet que vulguin exercir el dret d’autodeterminació. Tu i jo potser som massa joves, però si vols saber com hem arribat a tenir els partits que tenim i per on ha passat la gent abans d’arribar-hi, et recomano el bloc d’en Pere Quark a Vilaweb. Aquests dies ha explicat la seva trajectòria política en tres breus capítols i és força interessant. És clar que, a més, hi ha un munt de llibres sobre la qüestió.
Ara entro més directament en el debat. Tu dius: "Quan dic que els nacionalistes només busquen tensar la corda amb aquest tipus de propostes senzillament em refereixo a que alimenten l?altre nacionalisme, l?espanyol representat pel Partit Popular." Admeto que això pugui ser una conseqüència derivada d’expressar la nostra voluntat política, però ja et vaig comentar que forma part de les dinàmiques polítiques, que pot ser conseqüència però no és causa. Tu mateix deus tenir intenció, com a militant, de ser regidor o alcalde de Sant Cugat. Si mai et toca prendre una decisió per solucionar un problema d’una part de la ciutadania és possible que trobis resistència en un altre sector que vegi en la teva proposta un atac frontal als seus interessos. Per què proposaràs aquella mesura? Per solucionar un problema o per buscar l’enfrontament? Què serà l’enfrontament, causa o efecte? Com que et desitjo una carrera política ben brillant, et proposo que hi reflexionis. Un polític que pensa que allò que ell fa ho fa pels altres i que allò que fan els altres ho fan per tocar els nassos no és un bon polític.
Em permetràs que de moment ho deixi aquí, després de desmentir dues afirmacions i de fer-te aquesta recomanació cordial. A l’article de demà entraré en altres qüestions que comentes. Mentrestant, com que veig que ens desitges a tots una bona Diada, dedueixo que coneixes el significat d’aquesta commemoració. No es tracta d’un dia de festa com sovint diuen destacats càrrecs socialistes. I com que rarament veiem socialistes a la concentració pacífica que cada any es fa a Barcelona, et convido a trencar el gel, et proposo que ens hi acompanyis. Una persona dialogant sempre hi és benvinguda. Si véns i ens trobem, m’agradarà saludar-te.
Cordialment,
Xavier Mir
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser als meus 52 anys encara soc un idealista, però estic segur que dins del PSC hi ha molts nacionalistes. El que passa en que en aquest moment potser no estan ben vistos dins del sue partit i ho dissimulan. Sincerament penso que el encara President de la Generalitat ho es com explico avui en el meu bloc de Vilaweb.
Avui, encara que amb una mica de retard, m’he adherit a la campanya d’en Xavier, de fet des de http://www.olladegrills.cat ja ho havien fet per mi, però avui ho he fet particularment tant a l’olla com a vilaweb. No conec personalment en el Xavier però les seves paraules: No pretenia imposar res a ningú, sinó únicament incloure aquest argument en els debats polítics de l’espai comunicatiu català. A ningú amb un mínim esperit polític li pot semblar malament que vulguem obrir un debat. son prou democràtiques i clares por descobrir que es una persona dialogant, oberta i amb sòlids arguments.
Xavier enhorabona per la teva tasca.
Benvolgut amic Xavier Mir,
Tal com vam xerrar ahir, a la sala noble del calisay, amb motiu de la presentació del llibre d’en Quim Gibert " Identitats ", pots ficar-nos a la llista d’adhesions de la teva campanya " Jo també vull un estat propi ", tant a títol individual, com a Plataforma d’Amics d’en Carod-Rovira de Pineda de Mar. Sé que fem tard, però diuen, que és millor tard que mai. Fins la victòria final, la llibertat !. Salut, força i raó. Una abraçada, Raimon Miranda.
Ja tenim un estat propi, que no està massa malament, per al que hi ha pel món. Estat és la superestructura que ens organitza als ciutadans, la “res pública”, la generalitat de les coses (bonic nom si es dediquessin a resoldre’ns els problemes reals que tenim).
Tot ciutadà resident a Catalunya participa d’una estructura estatal que té quatre nivells: Ajuntament – Generalitat de Catalunya – Espanya – Unió Europea. Aquest és el nostre estat propi. Ningú té altre estat així. Entre el nivell Ajuntament i el nivell Generalitat, conformement a nou estatut, gestionen 5/4 dels recursos estatals.
Suposo que el de "propi" voldrà dir, eliminar el nivell Espanya. Molt bé. És perfectament legítim aspirar a això. També ho és analitzar aquesta aspiració i identificar les posicions polítiques que hi ha darrere.
Per a ser breu diré que el meu angle d’observació és d’esquerra clàssica:
No nacionalista: Els treballadors no tenim pàtria, només germanor de classe.
Internacionalista: La lluita de la classe treballadora és la mateixa a tot arreu i és la nostra.
Solidària: Només ens interessen les polítiques de redistribució igualitària ens interessen. La preservació de qualsevol privilegi no és aliena i va contra els nostres interessos.
El materialisme dialèctic (glòria a Hegel en les altures!) és el nostre mètode d’anàlisi
Enfront d’aquest marc d’idees, l’apel·lació a l’irracional (tribu-Pàtria) del nacionalisme ens dóna repelús; és profundament verinós per a la nostra lluita. La idea de dividir l’Estat, anant a unitats més petites va contra els nostres interessos. Els treballadors som més forts en estats cada vegada majors. La nostra acció política per als pròxims 20 anys anirà orientada a consolidar la Unió Europea com el nostre veritable Estat: el qual garanteix els nostres drets. A aquesta escala, els treballadors som cent vegades més fortes que a escala d’un territori com Catalunya.
En resum. La teva aspiració a un mini estat català és profundament de dretes. En aquest Estat, el privilegiats seran deu vegades més forts que en un Estat grandària Espanya i cent vegades més que en un grandària UE. O sigui, que la teva aspiració és legítima –la Democràcia et garanteix això– però ens aneu a tenir al davant als moviments polítics d’esquerra (sense cognoms).
Salut i que tot es desenvolupi en pau.
Bé company veig que has contestat a una part del que jo he argumentat en el meu post. Vull dir, i que ningú s’ofengui, que els militants de ICV que estan a favor de l’autodeteminació (hagafant els suposits de la ONU) indica que no han prosperat en el temps, és a dir, que no toca a una organització com és ICV posicionar-se a favor de campanyes com aquesta . Torno a repetir que la Generalitat és Estat.
Company la teva campanya és teva, aixó ja ho sé, el que dic es que els vuit anys de partit polular han fet que el discurs antiespanyol es posi de moda, anar amb un burro, o una estalada es ser "guay" i anar a la "últma", encara que tot el vostre discurs "no se coge ni con pinzas" veure arguments al blog. Campanyes com la teva són la causa del discurs anticatalà a la resta d’Espanya, al igual que el discurs i les accions del Aznar o en Rajoy són la causa del discurs antiespanyol, ho dic per que fer coses que fan personatjes com aquests dos no és molt positiu ( consideració personal). Es per aixó que dic que la teva campanya respon a interessos de partits nacionalistes, dir que és simple casualitat que majoritariament els militants i simpatitzants de CiU i ERC els quals sempre utilitzen aquest tipus d’argot, es "escurrir el bulto". Sobre les crítiques que us feu entre els nacionalistes, concepte que pel que intueixo ja no és tan "guay", no entro.
Mira un dels principis del discurs és tenir alguna cosa que dir. Què vull dir amb aixó, que quan un no te res a dir, més val callar. Aquest apunt el faig per a continuar amb el següent, si una persona diu una quelcom amb un objectiu determinat i legítim, de forma argumentada, de forma responsable i amb un valor afegit, llavorç és interessant que parli, inclús escoltar-lo, ara bé si no diu res interessant i el que diu ho fa sense cap objectiu ni valor afegit (no millora la situació inicial) etc… només podrem pensar que ho fa per molestar, o per perdre el temps o per crear tensions innecessàries com crec que és el cas que ens ocupa. Per tant el teu argument, " Un polític que pensa que allò que ell fa ho fa pels altres i que allò que fan els altres ho fan per tocar els nassos", no val, per que com en el meu blog dic, aquesta campanya no millora la situació actual, per que: ja som Estat, som sobirans i som una nació reconeguda a l’Estatut. Per tan torno a preguntar a què ve aquesta campanya ara que l’Estatut ens dona el major nivell d’autogovern?
Crec que queda clara la meva contrareplica.
Continuarà…
Ara no cal debat, debat, debat…. i més debat, debat, debat.
El tren cap a l’Estat propi ja va sortir dels tallers fa un any i mig i es diu Catalunya Acció i pot col·laborar-hi tothom.
I si et vols entretenir amb sociates i comunates (que ens volen dissoldre a Espanya) doncs és la teva opció. Molt lliure però molt inútil per a construir un Estat propi.