Emigdi Subirats i Sebastià

Els anys van passant, el temps vola a passes agegantades. Com un remolí que s’ho emporta tot al seu davant, no s’atura ni un instant per agafar  una curta alenada. A l’instant,  el vent de dalt  em transporta dia a dia, pas a pas, per aquests indrets idíl·lics de l’Ebre final que tant m’estimo! I avui, avui tot just, ens endinsem en el quatre i en l’u. I pensar que fa només una estona, uns pocs jorns ben viscuts,  cursava els meus estudis a l’escola de Campredó, amb pantalons curts i els genolls pelats com diu la cançó de  Gavaldà, fill de Constantí i fidel a la terra i a la llengua,  i menjant un entrepà de sobrassada que em preparava la iaia per berenar. Després vingueren els anys d’institut i el coneixement de quasi tot (vols dir?), la creixença dels meus ideals que mai no m’han abandonat i que m’han marcat l’existència. L’estudi d’idiomes va alterar el pas del temps, incansable coneixement de parles i de cultures que complementaven la  passió per la meua estimada i dissortada llengua (que en llemosí sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia…). Una experiència positiva a Anglaterra i a Gal·les em facilità  l’obertura amb ma germana de Nessie School a Amposta,  fins als nostres dies. La docència i la lluita, l’aprenentatge i la lectura, la passió pel futbol i per la literatura… I l’Araceli, l’amor de la meua vida, i la xiqueta i el xiquet posteriorment que omplin l’espai de casa i cor. I les lletres que m’entusiasmen i m’embarquen arreu a velocitat de vertigen, també el del trapezista de Tibau i tants d’altres llibres nostrats que tant reivindico. I el diari on line on em confesso amb mi mateix… i que em dóna tantes satisfaccions amb el contacte directe amb el lector i la lectora. I la Dolça Catalunya, de les Corberes al Segura que traspassa el mar fins a l’estimada ciutat de l’Alguer, que m’ha merescut tants poemes i de la qual guardo els records més íntims. I el futbol que es vesteix de   blau i grana, i la passió del meu xiquet per la pilota i pel club de sempre, pel Messi i l’Eto’o, la imatge sempre present d’Oleguer… I les lectures i les escriptures, la Rodoreda i el Companys, i el camí cap a Ítaka en tot moment que ens encoratjà l’esportista patriota de Sabadell. I els amics i les amigues,  i les converses inacabables, i les nits d’amor… I els anys que van passant i que avui ja  canvien de nombre. I ser feliç …

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!