Blog d'en Xavier Mir

Un altre element que hauria d’incloure aquest pla del qual ahir vaig començar a parlar és la segmentació de la població en una tipologia que permeti optimitzar l’eficàcia dels missatges i dels canals a través dels quals es transmeten. Segurament es podrien formar els grups següents:

1. Independentistes convençuts i actius
2. Independentistes convençuts però passius
3. Catalanistes amb predisposició positiva a tenir un estat propi
4. Indiferents
5. Contraris susceptibles de canviar d’opinió
6. Contraris convençuts però que acceptarien la independència si ho vol la majoria
7. Hostils que faran el que sigui per evitar una Catalunya independent
8. Desinformats

1. Independentistes convençuts i actius.
Encara que aquest tipus ocupi la posició preferent, hi ha molta feina a fer en el camp de les estratègies. Quin és el camí? Organitzar recollida de signatures? Promoure algun tipus de desobediència civil? Militar massivament en els partits que tinguin aquest objectiu? Sovint les persones d’aquest grup tenen un llarg historial de lluita política que és alhora un avantatge i un inconvenient. Potser un congrés per la sobirania ajudaria tothom a situar-se després dels canvis des darrers anys i ara que tenim, en principi, tota la legislatura per davant.

2. Independentistes convençuts però passius.
Necessiten, simplement, consells pràctics. A vegades passa que tenim les coses assumides i no ens adonem que relaxem l’actitud, que ja no ens motiva fer pinya. Tots tenim el dret de passar temporades de cansament, però també cal no perdre de vista la dimensió històrica d’aquest objectiu polític. I sobretot, allò que aquest grup necessita és tenir la percepció que hem entrat en la fase final, que tot allò que s’ha anat covant durant decennis comença a donar fruits i que ja no hi ha marxa enrere. No: no seran els nostres fills els qui veuran com Catalunya forma un Estat propi, serem nosaltres

3. Catalanistes amb predisposició positiva a tenir un estat propi.
No els sembla malament la idea, però se’ls ha d’arrossegar perquè no destaquen per la iniciativa política. Fins i tot pensen que no ho aconseguirem mai perquè porten més anys de pessimisme i d’inèrcies que de cap altra cosa. Aquest grup és clau perquè si aconseguim activar-los el procés farà un punt d’inflexió. Segueixen la lògica de les masses socials. Quan pugin al carro, agafarem embranzida. I perquè pugin els hem de fer veure que és possible, que és normalitat democràtica, però que han de ser una mica més actius i no esperar el dia del referèndum asseguts. Ens han d’ajudar a crear opinió, a posar el debat sobre la taula. Han d’obrir blocs, escriure als diaris, trucar a la ràdio, etc., etc.

4. Indiferents
Han d’entendre que la indiferència és una forma d’inèrcia que afavoreix la situació actual. En cada cas cal veure quina motivació hi ha darrere de la indiferència. Cal ser molt curós amb el to i els arguments esgrimits, perquè un excés d’èmfasi pot provocar una reacció de rebuig. Solen ser persones amb un alt sentit de l’individualisme que no es deixen arrossegar per qualsevol moviment que els pugui reduir com a individus.

5. Contraris susceptibles de canviar d’opinió
No tothom que és contrari a la independència ho és de manera irreversible. Cal saber-ne escoltar els arguments. Són la millor escola. En la mesura que siguem capaços de rebatre’ls amb serenitat i intel·ligència en podrem desactivar la resistència i fer que passin a ser indiferents o fins ben predisposats, però no vulguem córrer massa.

6. Contraris convençuts però que acceptarien la independència si ho vol la majoria.Al cap i a la fi, tots fossin com ells. Llarga vida a la democràcia i tan amics. Serien equiparables a allò que tècnicament se’n diu atur estructural. Hem de comptar-hi i respectar-ho.

7. Hostils que faran el que sigui per evitar una Catalunya independent S’acostumen a desacreditar sols per les seves maneres i arguments. La imatge de radicals que donen ens fa la feina perquè els indiferents i els ben predisposats hi reaccionen a la contra. Sobretot: no ens posem mai al seu nivell.

8. Desinformats
No ens podem permetre aquest luxe. En ple segle de les TIC, si hi ha desinformats que no són indiferents és que estem badant. Ja podem anar pensant estratègies de comunicació per fer-los arribar el missatge. Una altra feina a fer per als convençuts i actius.