Blog d'en Xavier Mir

Si tant us fa que el proper 27S hi hagi com a mínim 68 diputats i majoria de vots favorables a la independència i compromesos a fer-la, no cal que perdeu el temps llegint aquest apunt. Si esteu atrapats en l’obsessiu, inoportú, contraproduent i estúpid debat de la llista única, unitària o transversal o del / amb el president Mas, tampoc. Si sou un d’aquells intel·lectuals o articulistes orgànics que segueixen les directrius que diuen que ara cal transmetre a la població que el 27 només serà plebiscitari si hi ha llista única o que per votar independència s’ha de renunciar a votar en clau dreta-esquerra, tampoc. I si us han encarregat que gestioneu, cobrant o sense cobrar, algun dels nombrosos perfils falsos que es passen el dia dient que tota la vida havien votat ERC però que no ho faran mai més perquè en Junqueras els ha decebut profundament o perquè és intolerable que hagin facilitat la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, tampoc.

Si no us afecta cap de les desgràcies abans esmentades i teniu ganes de valorar una percepció i una opinió que potser no coincideix del tot amb la vostra, però que us pot fer rumiar una mica i potser canviar d’actitud en aquests tres mesos tan decisius que ens queden fins al 27 de setembre, deixeu-me dir que crec que, ara mateix, que puguem ser independents o no, no depèn dels qui puguin votar CDC, ERC o CUP, sinó dels qui podrien votar altres coses. Des del meu punt de vista, depèn dels qui el passat 24 de maig van votar Ada Colau o qualsevol de les candidatures muntades a partir de Podem-Podemos i que, a diferència de Pablo Iglesias mateix, no tenen un perfil clarament contrari a la independència.

Algunes persones creuen (o diuen sense creure-s’ho en realitat, per pura conveniència) que no hi ha ni una sola persona d’aquest perfil, que tothom que ha votat Barcelona en Comú i que podria votar la hipotètica Catalunya en Comú és espanyolista i fins enemic de Catalunya i que el que fa falta és un cordó sanitari contra aquesta gent com si es tractés de la Falange Española, però a mi em sembla evident que això no és així i fins i tot em sembla temerari, si realment volem guanyar el 27S, escampar aquesta idea. Per molt que Pablo Iglesias i tants altres de Podemos siguin tan nacionalistes espanyols com el PP o el PSOE, el que ens interessa són els votants d’aquestes formacions per fer-los arribar el missatge que la independència depèn d’ells i d’elles, que està molt bé voler una Catalunya d’esquerres i on no governi Artur Mas, però que cal ser honest amb la gent i explicar-los la merda de pressupost que haurà de gestionar Albano Dante, Teresa Forcades o qui encapçali finalment i guanyi, si fos el cas, les eleccions del 27 de setembre, perquè si no sumem 68 diputats compromesos amb la independència el que s’haurà de gestionar és una miserable comunitat autònoma que haurà d’obeir les decisions de Madrid. Si realment vols transformar la societat, no té cap sentit enganyar la gent i dir-los que això de la independència és cosa d’en Mas i de la dreta catalana quan en realitat és una oportunitat que qualsevol persona d’esquerres voldria aprofitar si el seu nacionalisme espanyol no li ho impedeix.

Hem fet molt de camí fins aquí i crec que estarem d’acord que la fita més alta assolida fins ara va ser la mobilització a les urnes del 9N, la primera que no convocava ni Òmnium ni l’ANC sinó el MHP Mas i el Govern de Catalunya, però si ara no som capaços de reaccionar amb encert davant d’aquest nou perfil de votant d’esquerres, que vol canvis profunds a la societat perquè ja té els pebrots plens de moltes coses, farem figa a l’esprint final. La independència depèn d’ells i ens hem d’abocar a buscar-los, a parlar-hi en persona o a través de missatges que els puguin arribar. És això el que hauríem de fer des d’ara mateix i fins al 27S. A aquestes persones dubto que les trobeu barallant-se per si s’ha de fer una llista amb o del president ni collonades d’aquestes, sincerament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!