Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

16 d'octubre de 2010
2 comentaris

Contra la fragmentació, #votaindependencia (falten 43 dies)

Tal com diuen a Vilaweb, ahir es va acabar el termini per presentar coalicions electorals. Malgrat els esforços de l’Assemblea de Reagrupats i Solidaris per una Coalició, malgrat els contundents resultats de l’enquesta que van fer, no hi ha hagut coalició. Ara més que mai cal evitar el discurs derrotista i afermar el missatge que vol transmetre #votaindependencia i que és el mateix que es manifesta a l’esmentada assemblea: “…amb
l’esperit de seguir creant ponts de diàleg entre totes les opcions
independentistes dels Països Catalans, fem una crida a tots els
ciutadans convocats a les urnes el dia 28 de novembre perquè vagin a
votar i, sigui quina sigui l’opció triada, l’independentisme quedi
reflectit amb força al Parlament.”

Per bé que una coalició hauria estat desitjable i que el principi d’Hondt afectarà més l’independentisme si hi ha tres opcions en joc que no pas si n’hi hagués hagut dues, aquest fet no és determinant. El que realment pot fer mal a un moviment independentista que ha protagonitzat un curs polític espectacular és la lectura que es pugui fer d’aquesta manca d’acord per a la coalició i l’actitud electoral en què pugui derivar. En cap cas ens podem permetre propostes abstencionistes o de desviament del vot cap a suposades utilitats. En cas cas ens convé brandar un discurs que inciti a rebotar-se i no acudir a les urnes.

Ara més que mai necessitem fer arribar un missatge senzill i clar a l’electorat que vol un estat propi. Avui fa una setmana que #votaindependencia va començar a funcionar com a hashtag, per preparar l’arrencada simbòlica del 10 del 10 del 2010 a les 10 i 10. Després d’una setmana continuem entre els deu primers al twit.cat i només hem estat desplaçats de les primeres posicions per crestes puntuals com les ocasionades pel programa de TV3 Banda Ampla, per l’assemblea general del Barça o pels actes d’homenatge al President Companys.

El gràfic dels darrers set dies que ens proporciona wthashtag.com mostra que la tendència a la baixa registrada després de la punta del dia 10 i que dibuixava el moviment propi d’un hashtag de curt recorregut s’ha capgirat. Ara, set dies després de començar, #votaindependencia té més de 230 persones contribuint a la difusió de la marca i acumula més de 1.300 piulades. Fora bo que l’independentisme es concentrés a fer arribar aquest missatge comú, al marge del propi de cadascuna de les formacions independentistes. Si llegiu, doncs, un text derrotista, adreceu-lo al discurs de #votaindependencia. Només falten 43 dies i hem d’aconseguir que aquesta, i no un mer recanvi de govern autonòmic, sigui la prioritat de més de dos milions de persones que ens han dit, en consultes com les que demà es faran a Rubí i Tarragona o en la manifestació del 10 de juliol, que volen la independència.

  1. “Malgrat els contundents resultats de l’enquesta que van fer”? Xavier, et tinc per un analista seriós, i per això et demano un poc més de rigor. És evident que els resultats d’aquesta enquesta estan afectats per la distorsió que en anglès s’anomena “self-selection” (disculpeu que no en sàpiga la traducció), és a dir, bàsicament voten els que estan per una de les opcions i els altres no ho fan. Jo mateix hi vaig partipar a Facebook perquè vaig fer-me del grup en veure que un amic meu se n’havia fet. És el mateix problema que tenim amb les consultes: és evident que els independentistes al país no ronden el 90%, com es registra a la majoria de poblacions, sinó que els independentistes estan motivats per votar i els no independentistes no gaire o gens.

    D’altra banda, ja ho pots ben dir que el principi d’Hondt ens perjudicarà. Laporta, López Tena i companyia s’han cobert de glòria. L’efecte de la coalició no hagués estat de suma, sinó de multiplicació (i això és més una metàfora matemàtica que un càlcul acurat), són ben cecs si no ho veuen. Els hauria votat i hauria fet campanya activa per ells. Ara, però, em veuré obligat a votar Esquerra, sense excessiva alegria, però. El que temo és que altres hauran quedat igualment decebuts però no optaran pel “vot útil” independentista (ERC) davant de l’incertesa de SCI o RCat, sinó que aniran a l’abstenció o a CiU.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!