Blog d'en Xavier Mir

En un moment en què la campanya electoral al Principat està intensificant l’aparició de blocs i que això coincideix amb les notícies de davallada dels diaris tradicionals (El Periódico perd 10.000 exemplars!), s’està produint un nou canvi en la societat. Ja estem acostumats als canvis ràpids des que la revolució digital va començar, però penso que les transformacions socials que es poden derivar del fenomen blocaire seran un punt i a part. Puja la blogosfera i als Països Catalans ho fa d’una manera especial. L’ús del català a la Xarxa ha estat notícia fa poc. Tenim mitjans com Vilaweb, periodistes com Vicent Partal, organitzacions com Softcatala i molts altres elements que ens singularitzen i que són a la base de la transformació que ha començat i que ja no s’aturarà. Una de les darreres és que s’està preparant una pàgina que reculli tots els blocaires que volem un estat propi, un espai on es pugui fer ping de manera que cada actualització del bloc hi quedi reflectida, un espai de trobada on tothom es pugui informar de l’actualitat sobiranista i de les opinions polítiques alternatives a les d’alguns diaris. Aquest espai web s’ha començat a desenvolupar com a conseqüència de la primera edició de la campanya "Jo també vull un estat propi" que diumenge torna a arrencar. Octavi Fornés, creador també de tudecideixes.info, és a punt d’enllestir-la, però estaria molt agraït si algú amb coneixements de disseny per a pàgines web li pogués donar un cop de mà (podeu escriure a info@tudecideixes.info). Molt aviat us en donarem a conèixer més detalls perquè us hi pugueu subscriure.

La segona edició de la campanya, doncs, és a punt. I si resulta tan productiva com la primera, calcem-nos! Eldebat.cat se n’ha fet ressò i les adhesions continuen arribant. Entre les darreres hi ha les de l’Isaac, que des del Japó ens diu Watashi mo (jo també), el bloc Ni vent ni gent, Vilaweb Catalunya Nord, Siknus, el bloc Iluro del mataroní Ismael Valls o Isaac Peraire entre altres. Algú em fa arribar la seva inquietud perquè la iniciativa no mori a base de repeticions i haig de dir que aquesta serà la segona i darrera campanya. Amb la blogosfera sobiranista consolidada, aquesta campanya ja no es repetirà. Caldrà imaginar noves formes. Però per imaginació no patiu. N’hi ha un esclat. El sobiranisme està molt creatiu, i això anticipa grans avenços. Les JERC, per exemple, sembla que ja no aposten tant per l’estratègia de l’enfrontament i que tiren d’imaginació. Ahir us parlava de la proposta per la Hispanitat a Sant Cugat i avui m’assabento que també proven incursions en la publicitat, una eina que a Internet té, ja s’ha vist, grans possibilitats. En pocs dies han coincidit diverses notícies. Avui es presenta Sobirania i Progrés. Ja tenen 1262 adhesions, i entre Arenys de Mar i Arenys de Munt n’hi ha 14. Les adhesions a la Plataforma continuaran pujant i segurament superaran les de "No en el nostre nom" o les de la Plataforma pel Dret de Decidir. Mentre no hi hagi un referèndum, mentre ens continuïn negant el debat, eines com aquesta són decisives perquè els qui volem un estat propi puguem fer sentir la nostra veu i el nostre pes en la societat. Cal aprofitar qualsevol eina per afirmar-nos davant de qui ens considera ridículs. M’agradaria, doncs, que entre tots desbordéssim les adhesions a la Plataforma Sobirania i Progrés. Animo la blogosfera sobiranista a convertir cada bloc en un focus de difusió de la Plataforma.

També m’ha agradat saber que s’està preparant un documental sobre l’Èric Bertran. Enhorabona, Èric! T’ho mereixes. Els documentals tornen a empènyer cada cop amb més força després de molts anys de ficcions americanes. Fa pocs dies us cridava l’atenció sobre el documental de Lluís Danés, el qual s’afegeix als de Jordi Bilbeny sobre Colom i Cervantes. Aquest potencial del documental, combinat amb les possibilitats de Youtube, també ha de donar molt bons fruits. I també dóna la raó a Víctor Alexandre la notícia que TV3 ha baixat a la tercera posició. Si es desnacionalitzen la televisió i la ràdio de la CCRTV perquè es pensa que així hi entraran altres públics i el que passa és que aquells no hi entren i els altres en surten, no és prou clar que cal canviar d’estratègia? Per què no fem de TV3 l’instrument de comunicació audiovisual dels Països Catalans d’una vegada? Per què ningú no es recorda de la gent de la Catalunya Nord o de l’Alguer que volen veure "la seva" i com que no entenen el castellà es perden la meitat del que s’emet? Fem una televisió veritablement nacional d’una vegada!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!