Blog d'en Xavier Mir

Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017

3 de gener de 2007
8 comentaris

Arriba l’hora, blocaires!

El reportatge del Telenotícies al qual s’ha estat referint en Saül Gordillo en els seus darrers articles és tota una fita. Sentir dir a en Xavi Coral que els blocs creixen a una velocitat vertiginosa fa goig. Tal com es diu al reportatge, les properes municipals seran un nou punt d’inflexió en l’evolució de la blogosfera. I és un mitjà amb un gran potencial per diversos factors, un potencial que entre tots, fent xarxa, hem d’anar veient i desenvolupant. Quan l’Anna Boluda de Vilaweb TV em va fer l’entrevista arran de la campanya "Jo també vull un estat propi" ja vaig dir que alguna cosa havia passat. Doncs bé, continuen passant coses. Amb tot, persisteix el risc que Internet i els blocs siguin una còpia dels esquemes que funcionen a la resta de mitjans.

Sovint veiem que es parla dels blocs dels polítics i de les seves
agrupacions, però no dels polititzats. Denunciava fa poc com es considerava notícia que la xarxa
de blocs s’un partit determinat tingués prop d’un centenar de membres,
i en canvi, la Xarxa de Blocs Sobiranistes, formada per perfils de tota
mena, absolutament transversal i apartidista, però amb més de 250
membres (!!!) passava desapercebuda. Qualsevol persona que estigui
llegint això ara mateix i que no tingui bloc n’ha d’obrir un. I si vol
que tinguem un estat propi, l’ha de sindicar a la XBS. El futur és
nostre. La democratització dels mitjans de comunicació, tècnicament, ja
és un fet. Ara cal que siguem llestos i que hi aboquem els continguts.
I la salsa rosa aquella que se la fotin els altres!

Voldria també fer un breu elogi de Vilaweb i del seu director Vicent Partal, que ha tingut la vista de crear aquest espai en què el periodisme professional i els blocaires (alguns dels quals també són periodistes professionals) compartim portada (ni que sigui de manera rotativa). Ha estat una aposta intel·ligent, com no podia ser d’una altra manera venint d’en Partal. Crec que en aquest país podem estar orgullosos d’algunes coses, del compromís d’algunes empreses, i Vilaweb, claríssimament, n’és una.

També cal dir alguna cosa més sobre ETA ara que el govern espanyol dóna per trencat el procés de pau. Molt breument. El millor que podem fer els catalans per ajudar els bascos a assolir la pau és demostrar a ETA que es pot arribar a tenir un estat propi sense recórrer a la violència. Nosaltres que podem, nosaltres que no tenim cap grup terrorista que ho emboliqui tot, fem-ho. De debò: fem-ho. Els blocaires som opinadors i creadors d’opinió.

Per acabar, permeteu-me que us enllaci amb el bloc de l’Ismael Valls, que ha esrit un article de benvinguda a la Xarxa de Blocs Sobiranistes que m’ha omplert de goig i que li agraeixo. Com també m’ha encantat trobar això al bloc L’argonauta. I acabo amb en Joan Oliver, de qui un cop més em pesen massa les engrunes. A l’Avui d’aquest dimarts escrivia que "la política intervencionista està matant la iniciativa i la identitat". Algú sap de què parla? Jo em pensava que el perill per a les identitats era el liberalisme i la globalització. Ja veig que no hi entenc res. El seguiré llegint per veure si em pot instruir.

  1. Ets ben optimista, Xavier. Però ja em sembla bé, no et pensis. Sobre la notícia de TV3, penso que el més signficatiu és, justament, com el text del redactor se centra només en els blocs de partits polítics (és a dir, de polítics que tenen un bloc… i no ens enganyem, en bona part només el tenen perquè toca i és moda, però l’actualitzen poc i, quan ho fan, sense gosar abandonar ni per un moment les directives del partit -ep, amb excepcions). I com dius, ni cita la XBS ni, més important, comenta la diversíssima fenomenologia del panorama blocaire (a Catalunya i al món). Què hi farem!
    Apa, salut… i les engrunes de l’Oliver fes com jo, que he deixat de llegir-les per por que no m’agafi una úlcera

  2. es ben cert que el món es ple d’innocents.

    "Que ridicul i estrany resulta qualsevol que es sorprengui de tot el aue passa la vida" Marc Aureli, fa dos mil anys

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!