Blog d'en Xavier Mir

El 12 de desembre de l’any passat plantejava la independència en set assalts. Ja n’hem fet tres i els hem fet amb èxit: vam votar el 13-D, vam votar el 28-F i vam votar el 25-A. Fins ara, aquests vots ja pugen a prop de mig milió, i concretament els vots afirmatius, com ja he escrit en un altre apunt, són 454.206. Què tenim ara que no teníem encara el 12 de desembre de 2009 (ei!, i només han passat cinc mesos!): 454.206 vots per la independència. Oblidem-nos de percentatges. Com deia ahir, això són vots. I tot just som a l’equador dels set assalts.

Dissabte, tal com el març de l’any passat ens vam manifestar a Brussel·les, ens manifestarem a Ginebra. Tornarem a cridar l’atenció d’institucions i mitjans de comunicació europeus perquè sàpiguen que d’aquí a ben poquet els demanarem l’arbitratge en el nostre procés de creació d’un nou estat, els demanarem que vetllin per la democràcia i per les llibertats individuals i col·lectives perquè Espanya no pugui ofegar-les amb la seva sacrosanta Constitución. Som europeus i volem ser-ho encara més, sense mediacions.

Així ens haurem plantat ja al quart dels set assalts, a l’equador. N’hem fet tres i ens en falten tres. Els set assalts han sofert algun canvi. La consulta de Barcelona, per exemple, s’ha acabat proposant per a l’abril de l’any vinent, cosa que permetrà preparar-la millor i permetrà presentar-la amb l’èpica de tot un país abocant-se a la capital. I pel mig han sortit també les consultes del 30 de maig a Sabadell i del 20 de juny a Mataró i a diverses poblacions del Baix Llobregat. I s’ha posat data també per a una nova concentració de la Plataforma pel Dret de Decidir, el 12 de juny, i per a una Conferència Nacional que s’està preparant pel 4 de juliol, tal com va publicar al seu moment Acte de Sobirania.

Tot això, per preparar amb força el cinquè assalt, el resultat del qual determinarà si podem continuar executant el pla A o si cal activar el pla B. Però anem a pams. Cada cosa al seu moment. Una de les virtuts que presenta el nostre procés és que s’està produint la confluència de diversoso grups humans a cada assalt. Fa molts anys que sóc independentista, però vaig conèixer nous independentistes el 13-D, en vaig conèixer més encara el 28-F i encara de nous el 25-A. Per això afirmo, amb coneixement de causa, que cada cop en som més, que la massa social creix a cada dia que passa i que ens anem retrobant, amb noves cares que se sumen a la inèrcia, a cada assalt. Per tant, no cal que us ho torni a dir: dissabte, el proper assalt és a Ginebra.