Continuo força fastiguejat pels
arguments informatius que els mitjans es veuen obligats a repetir per
compromís o per inèrcia. Ahir ningú no es va
recordar del segon aniversari del 18-F. A Europa neix un nou estat
que deixa Zapatero i Moratinos en una situació una mica més
compromesa, però això no convé subratllar-ho
massa. En canvi, alguns mitjans cuiten a magnificar els lamentables
incidents de la Pompeu. Avui el Cercle d’Estudis Sobiranistes fa
públic un informe en què demostra que, en qüestió
d’infraestructures aeroportuàries, el model de l’Estat
espanyol és clar: Madrid, Madrid i més Madrid; i a
Barcelona, ni aigua. Amb aquest document sobre la taula, caldria que
l’unionisme expliqués a la societat quins avantatges té
continuar amagant la solució política que ha de
permetre superar aquest escull. Aquesta esquerra que amaga la
informació i els problemes, que mira a una altra banda per no
comprometre Zapatero, ens hauria d’explicar quin avantatge té
per a la societat catalana ser continuament bandejat de la creació
de riquesa.
Que ens expliquin des del PSC-PSOE quin
benefici comporta per a una persona del Prat, d’Esplugues, de
l’Hospitalet o de tants altres municipis del voltant de Barcelona
que, tenint com tenim un aeroport amb potencial, tota la inversió
de l’Estat se’n vagi cap a Madrid i totes les lleis i tractats es
facin per afavorir Madrid en detriment de Barcelona. No fos cas que
amb un aeroport internacional i potent es creessin massa llocs de
treball, no? Quin avantatge té per a un català
castellanoparlant continuar dient amén a un model centralista
com el que practica descaradament el govern espanyol? Perquè
aquest col·lectiu és el que estan utilitzant. Apel·len
als seus sentiments d’espanyolitat, als seus vincles lingüístics
i familiars amb altres indrets de l’Estat per bloquejar allò
que els venen com a nacionalisme excloent i que no és altra
cosa que voluntat de tirar endavant, de generar riquesa, progrés
i benestar.
I els empresaris, què hi han de
dir? Van fer una trobadeta molt mediàtica, però després
no n’hem sentit cap més gemec. Sembla que ja els vagi bé
que l’Estat continuï escanyant-los. Ells haurien de ser els
primers interessats a demanar un estat que permeti que Barcelona
desenvolupi tot el seu potencial de capital de la Mediterrània.
Aquest podria ser un bon argument informatiu, una pregunta que els
periodistes podrien fer als candidats. Però no. La campanya
està tota ben lligada. Ara llegeixo a Vilaweb que
Cossiga
reclama a l’Estat que reconegui el dret d’autodeterminació de
bascos, gallecs i catalans. Tampoc serà un argument de
campanya, aquest?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
2 missatges, un el de Ecriteri al president de Kosove
I l’altre
podeu enviar a cossiga_f@posta.senato.it
Onorevole Signor Cossiga,
Come cittadino catalano, vorrei sinceramente ringraziarLa per il Suo aperto schieramento in favore dell’autodeterminazione del nostro paese, anche se purtroppo non ha avuto una grande ripercussione fra i mezzi spagnoli, che maggioritariamente hanno silenziato le Sue parole.
Comunque, penso che il Suo pubblico sostegno, così come quello dei Leader europei che pensano come Lei, sia indispensabile perché i Paesi Catalani –così come Euskal Herria e Galiza- possano diventare presto uno stato libero nella Communità Europea.
Cordialmente,
XXX
Un Xavier Mir fastiguejat no és cosa que aquest país pugui permetre’s. Tant li fa que la gent entri al bloc la meitat de vegades que ho feia. Ara hi ha feina, alguns deuen ser militants de base d’algun partit i d’altres han de treballar extra per tornar els crèdits de les vacances, que s’han sumat als del pont de la puríssima, el Nadal, els reis, les rebaixes de gener i anar fent bola en aquest cony de país que no hi ha neu.
Res de desanimar-se! Fa poc vaig parlar amb una persona que em va dir que, si els catalans volem, la Independència està garantida. Tal com sona. Només ens cal assumir-ho, forçar els polítics per arribar al referèndum i votar en conseqüència. La resta vindrà donada, perquè determinats membres de la comunitat internacional ja tenen un destí preparat per a una Catalunya sobirana -lamento no poder dir, de moment, "Països Catalans"-, constituïda en Estat independent. Ens estan esperant. Hi ha missions mundials que poques nacions estan en millor disposició per complir que Catalunya. Però cal ser un Estat. El vestit folklòric de Comunidad Autónoma del Reino de España no és admès a les recepcions a les quals hem de concórrer. Ens cal ser Estat. Tenim una comesa que escau al nostre tarannà i a una tradició que ve de la fondària dels segles. No puc ser més explícit, per ara. Però hi ha esperança i molt de futur, a mica que el delicat equilibri internacional hi acompanyi.
Ànims!
Crec que podem demanar, o fins i tot exigir, resposta per part del president, o de qui sigui oportú. Per la part que els toca, els empresaris. I crec que també altres actors econòmics i socials.
I clarament diria que cal exigir resposta del president a la carta que ha rebut per part d’en Cossiga. Unes declaracions que fa goig veure en política. Les coses pel seu nom, que en diem.
Les celebro! Molt. Igual que aquest treball del Cercle d’Estudis Sobiranistes i l’Associació Catalana de Professionals.
I diria que si no hi ha resposta o mira de defugir els compromisos (reconeixement del dret), la resposta és el que ara hi ha: la manca de respecte actual, a la que hi sumaria la barra de voler mantenir que fan el contrari, amb tota la despesa i costos socials que comporta fer que prou gent es cregui el conte.
(La carta dóna per fet que el nostre parlament insta al govern espanyol a reconèixer la independència de Kosova, això m’ho he perdut!).