Comencem per l’altra possibilitat. Si demà és Igor Dodon qui guanya les eleccions, i si els observadors internacionals donen per bo el resultat (si no hi ha observadors internacionals ens estem equivocant molt), els ciutadans i ciutadanes de la República de Moldàvia hauran aconseguit igualment una cosa molt important: connectar-se entre ells, emocionar-se, motivar-se els uns als altres, activar-se, comprometre’s, sentir-se protagonistes del batec de la Història. I hauran mostrat massivament la seva voluntat de canviar aquesta història d’acord amb els valors de la democràcia. Igual que nosaltres si al final perdéssim el referèndum que hem de fer l’any vinent. Però no passarà ni una cosa ni l’altra. N’estic convençut.
A la primera volta, els vots que van separar Igor Dodon i Maia Sandu van ser 130.000. Fora de la República de Moldàvia hi ha tantes persones, que si totes anessin a votar podrien decantar qualsevol balança, i si bé és cert que una part de l’emigració és a la Federació de Rússia, on n’hi ha més és a Europa, als Estats Units i a Canadà, i són persones que comparteixen abassegadorament els valors de Maia Sandu, no pas els d’Igor Dodon. “More than 15 percent of Moldova’s population, some 550 thousand citizens, currently live outside Moldova”, diu aquest article en anglès publicat avui mateix. Només que s’aconseguís mobilitzar una quarta part d’aquesta diàspora, ja podríem tenir un empat. No és fàcil, però tampoc és impossible.
I sabent que la clau és la diàspora, els moldaus han creat un grup de Facebook, Adoptă un vot, que ja té 62.000 membres. A través d’aquest grup la gent busca la ciutat on vol desplaçar-se per anar a votar o la ciutat cap a la qual pot oferir una plaça de cotxe o la ciutat en la qual pot oferir allotjament. Hi podeu veure, en directe, com van casant totes aquestes necessitats. Evidentment, la iniciativa ha cridat l’atenció dels mitjans més importants del país i de part de la premsa estrangera. I tal com deia al darrer apunt, resulta que el “centre neuràlgic” d’aquesta operació és a Barcelona, que és on viu i treballa Anastasia Condruc, creadora del grup.
Si demà guanya Maia Sandu, caldrà valorar quin pes ha tingut la diàspora en el capgirament del resultat i caldrà valorar quin pes ha tingut aquest grup de Facebook en la mobilització de la diàspora. Tenim a la nostra ciutat un equip de dones que estan fent una feina excel·lent defensant valors que compartim: la força del vot, de la democràcia i de la mobilització ciutadana. Després del que hem viscut aquí i estem vivint encara (perquè demà, mentre ells voten, nosaltres tornarem a concentrar-nos per defensar les nostres institucions), tenen tota la meva simpatia i admiració.
I com si fos un senyal, per cert, la pàgina de Facebook de Maia Sandu acaba de superar aquesta tarda-vespre mateix els 100.000 fans, xifra rodona i simbòlica, de bon auguri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!