Blog d'en Xavier Mir
Un dels 2.079.340 vots del 21 de desembre de 2017
Al país hi ha molta gent que no és de cap partit i que vol, senzillament, com sigui, la independència. Aquesta idea sembla que és a la base de la bona acceptació que està tenint la proposta del MHP Artur Mas. Al país , però, i segur que podem entendre-ho, també hi ha molta gent que tampoc no és de cap partit i que només està disposada a plantejar-se pujar al carro de la independència. Dels primers en diem convençuts; dels segons, indecisos, en el sentit que podem acabar tenint el seu suport, però encara no és segur. Entre els convençuts, alguns tenen el dilema que diuen que no volen haver de triar, però permeteu-me que ho vegi una miqueta com el dilema del qui no sap si agafar el BMW o el Porsche per anar al sopar de negocis de cent euros el cobert que té el cap de setmana.
Molts d’aquests indecisos se situen a l’esquerra, són persones a qui no agraden les polítiques que ha fet el govern d’Artur Mas aquests quatre darrers anys. I no per això són d’ERC o de la CUP o d’ICV o de Procés Constituent o del que sigui. És gent que pot entendre que bona part de les retallades s’expliquen per l’espoli fiscal (si no ho volen entendre, no són indecisos), però que pensen que el govern de CiU tampoc ha fet una distribució justa dels recursos que ha tingut. Aquest sector de població existeix i l’hem de tenir en compte encara que molts creguin que no val la pena perdre-hi temps.
A aquest sector del país, que tot just l’estàvem començant a convèncer que la independència podia ser una solució, ara li estem dient que en nom del país hem de congelar el “debat ideològic”. Si milita en un partit d’esquerres i alça la veu per discrepar, li diem que és partidista i egoista i que només mira pel partit i per la cadira i que ha de mirar pels interessos del país. Si no milita en cap partit ni té cap altre altaveu per poder-se expressar que no siguin les converses privades, potser no l’arribarem a conèixer mai i acabarem pensant que potser ni existeix.
Existeix, però, i el que em preocupa és que no siguem capaços de reaccionar a temps a aquesta proposta del MHP Mas de congelar el debat ideològic. I em preocupa que es titllin de demagògics o d’interessats plantejaments d’aquesta mena. I em preocupa fins i tot que amb aquest apunt no sigui capaç de transmetre-us la preocupació als pocs que el llegireu.
Si al final del camí podem guanyar i ser independents tots plegats respirarem alleujats, però aquesta alegria amb què hem deixat de pensar, de sobte, en tots aquells indecisos que teníem clar que havíem d’incorporar al procés em fa, literalment, pànic. Dimarts Junqueras va intentar explicar-se en aquest sentit i suposo que avui tornarà a insistir-hi. Els qui pretenen reduir-ho tot als afanys i les ambicions personals d’Oriol Junqueras estan contribuint a amagar el problema de fons: que hi ha gent que, a més de la independència, vol un altre govern i un altre país. I pot ser que la reacció d’aquesta gent a la proposta de congelar-ho tot durant 18 mesos com a mínim sigui desentendre’s de tot plegat.
Si els vots que li falten a l’independentisme són a l’esquerra, a ciutats de l’àrea metropolitana on a les eleccions al Parlament Europeu ERC va aconseguir incorporar-los al projecte massivament per primera vegada, congelar el debat ideològic en nom del país pot ser molt plaent als convençuts, però pot acabar deixant-nos a tots ben glaçats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L aconsulta (o consulteta) ens va donar una idea de la quantitat que hi ha de independentistes a Catalunya. Suposo que entre els que no volen la independència són potser més catalans que President. Seran més tontos o més llestos, qué sé jo, pero són majoria. Intelligenti pauca.