He llegit que avui fa vint-i-cinc anys que va morir Salvador Espriu i que es vol fer-li un homenatge a la blocoesfera.
Ho tinc fotut. Tot just fa quatre dies que vaig juntant paraules per a expresar idees, que em corren o que em venen al cap, a un bloc i, no sé si amb recança o directament amb vergonya, en sé ben poc de Salvador Espriu.Em sonen alguns títols –‘Primera Història d’Ester’–, alguna expressió –‘Sinera’ per Arenys– i alguna cançó que Raimon va fer amb la seva obra –‘Inici de càntic al temple’–.Acabo d’aprendre que era un home que semblava aixut i que anava a la seva. Que era un mestre del llenguatge en el nostre idioma, que coneixia i expressava en els seus graus de màxima dificultat. I, buscant, ja que es demana que se’n faci una cita, he trobat un títol que m’ha atret desseguida:
El meu poble i jo
Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo.Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo.La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo.Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo.Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo.Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo.A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo.Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo.Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.
(Salvador Espriu – Raimon)(1968)
Sí que sembla que parli del meu País, això és clar, i del meu Poble també, oi?