D’ençà el 20 de novembre de l’any 1997, que la vaig presentar a la Comissió de Festes de llavors pocs dies abans de que comencés la Festa Major, la WEB STAP, la pàgina Web del poble de Sant Andreu de Palomar, ha anat fent camí. Aquest mes doncs, el dia 20, farà 15 anys que
La reacció que acostuma a donar-se quan algun cop comento que no em dutxo cada dia és com si estigués cometent una agressió a l’entorn, un pecat que m’hauria de dur, si existís, de pet cap a l’infern… una marranada!, vaja. La meva feina consisteix en força hores d’ordinador i alguna passejada tranquila pel poble
No m’ha passat pas volant. Aquest any d’ençà que se’n va anar la Tanit ha costat de passar, setmana a setmana, dia a dia. I ha sigut trist, amb anyorament, ple de records i sensacions, d’esforços per a trobar motivacions. Desganat. Sense veure’m amb cor d’escriure gaire cosa a aquest bloc amb un mínim d’entussiasme.
Acabem de commemorar el 20 d’Abril, commemorar per a no oblidar, no pas celebrar perquè no tenim res de res per a celebrar. Res a celebrar respecte els 115 anys que fa que el centralisme, el de Barcelona i el del “reino de España” junts, va condemnar (provisionalment) al nostre Poble a ser un ‘districte’
Que tots els joves, i fins i tot els no tant joves, seguissin mansament la mena de processor dels sindicats ‘majoritaris’? Que gent cansada de no tenir ni futur ni present, que veuen que el sistema financer –aquella colla de lladres que ens ha abocat a tots a la misèria econòmica, tot augmentant les seves riqueses
Ja fa dies que estava pendent de si adquirir un domini .cat i passar-hi els articlets que he anat fent al blogspot.com, o bé si fer-ho mitjançant +VilaWeb. La qüestió és que no vull que se’m identifiqui com a ‘punt es’, que és el que passa de fa uns dies des de ‘Blogger’. Fa una
Sant Andreu de Palomar, el meu poble, el nostre poble, torna a estar en perill d’ésser potinejat pel centralisme barceloní. Altra vegada ! Tornem-hi ! No en tenen prou amb les barrabassades que últimament han fet o estan fent (TGV+’parc linial’ a l’alçada d’un primer pis; necròpoli neolítica desfeta i soterrada; el ‘regal’ d’un bocí
Dos mesos d’ençà que te’n vas anar. Dos mesos feixucs, sense ganes de gaire res. Dos mesos en que m’ha costat, m’està costant, molt sortir al carrer, de fet surto a fer el que he de fer i me’n torno a casa, només si s’adiu vaig a fer una cervesa amb algú, o al bar
Adéu perquè has decidit marxar, bo i que sempre, sempre més, seguiràs estant amb nosaltres, els que t’estimem i, fins i tot, els que sense arribar a estimar-te et van conèixer i van notar el que n’arribaves a ser de carinyosa, afectuosa i dolça i l’alegria constant que emanaves, que sorgia de tu de manera
Fer una una cerveseta o un cafetonet assegut a una terrassa, tot fumant, és un dels pocs plaers que encara semblen permesos en la situació econòmica en que ens tenen condemnats els xoriços i els polítics incompetents. Depèn d’on no és tant plaent, però. N’hi ha que es pensen que La Rambla és seva i
Fa dies, força, molts… anys, dècades potser, que la gent estem indignada. Alguna més que altre. Des d’algun punt de vista d’ençà fa segles. Algun col·lectiu permanentment. Que la indignació sortís al carrer, que ocupés places i hi acampés, que es manifestés, ha sigut un glop, un traguet llarg, d’alegria per a moltes persones que
D’aquí a uns dies, el 14 d’abril, farà 80 anys que Francesc Macià va proclamar la Primera República Catalana. També d’aquí a uns dies, el 20 d’abril, farà anys, 114, que el nostre Municipi va ser annexionat a contracor pel de Barcelona. Ahir, 10 d’abril, es va completar la participació democràtica i de base, amb
He! He! Que ‘pillos’! Et quedes de pasta de moniato quan veus que un amic des de Sant Andreu Decideix t’envia un correu-e dien-te això: ‘No voteu’. Què vol dir que no voti? Ai coi! Que s’han begut l’enteniment? És clar, hi entres de seguida, a veure que coi passa. I el que et trobes
Nou escrit publicat fa temps a la secció ‘Opinions’, que crec que segueix tenint actualitat. ‘BENPENSANTS ‘BARCELONENCS”’, és de novembre del 2001: BENPENSANTS ‘BARCELONENCS’Tots sabem que, a Sant Andreu, hi ha gent molt, molt, bona. De gran qualitat i altíssimes qualitats. Gent que sap de tot. Gent que aviat ho tindria arreglat tot. Gent que
Vivia a Corbera de Llobregat, a un lloc entre Corbera Alta i Corbera Baixa que en deien Corbera Park (una agressió al medi ambient, de tres edifcis de vuit pisos d’alçada seguint una curva). Com que no me’n sé estar, vaig estar actiu aquells anys, sindicalment, cofundant l’Associació de Veïns de Corbera Baixa, promovent una