Fòrum Narcís Monturiol

Fa molt temps que vaig dient -i alguna vegada m’ho haureu sentit dir- que la gent d’esquerres (en sentit molt ampli; ara tampoc cal que ens barallem per veure qui està en el club) tenim una mena de “síndrome d’Estocolm” des que la senyora Tatcher va fer-se amb el poder al Regne Unit i ens va segrestar les idees. Poc a poc, progressivament i sense recular, hem anat claudicant d’allò que dèiem als anys setanta i ens hem instal·lat en una “socialdemocràcia políticament correcta”. Ells, entretant, també poc a poc, progressivament amb alguns salts però sense recular, s’han anat deixant de romansos i cada vegada parlen (i sobre tot actuen) més clar i amb més poca vergonya. És a dir, al contrari que els d’esquerres.

És en aquest context que podríem situar el què no ha fet el President Obama (en el sentit que comenta en Toni Mig Dimoni) si no fós per un petit detall. El Congrés no n’hi va deixar passar ni una. Va bloquejar-li les iniciatives que podrien haver capgirat els resultats de la seva acció de govern.

Per acabar, a més, el Tribunal Suprem (i  l’FBI; encara que sembli anecdòtic) va estar preparant minuciosament el terreny per “aprofitar” aquesta situació de bloqueig. Vegeu: http://www.nytimes.com/2016/11/09/opinion/the-voters-abandoned-by-the-court.html

Potser no és tan greu però ells tenen clar que tot ajuda: “Sin prisa pero sin pausa” i, sobre tot, ni un pas enrera! (i en tenim exemples ben propers…). Això sí que és un bon “procés”!

En fí… Preparem-nos bé que no serà gens fàcil.

Falstaff

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!