Ahir al vespre, després de veure al cinema J. Edgar, pel·lícula sobre la vida del fundador del FBI, m’assabento al 3/24 de la victòria de l’Alfredo Pérez-Rubalcaba al 38è Congrés Federal del PSOE, i de cop i volta em poso una mica content.
Les emocions sovint no m’han afavorit a la vida… Per cert, no busqueu paral·lelismes entre en J. Edgar Hoover i en Rubalcaba; no ens convé ser tan maquiavèlics.
Certament l’esquerra espanyola em toca més prop que l’alemanya o la danesa; m’agradi o no.
Una victòria de la Carme /Carmen Chacón representava el triomf del populisme, de la demagògia esquerranista, del no-res ideològic. Vaig recordar el què em deia fa pocs dies un amic andalús: “Rubalcaba es un socialdemócrata de derechas pero al menos tiene ideologia”. Anem lluïts amb les “esquerres espanyoles”.
I mentrestant què seguim fent a Catalunya?
Doncs veiem com el Molt Honorable President de la Generalitat és capdavanter del neo- liberalisme dels millors -salut pública, educació publica etc; i quan esmorza amb en Rajoy només s’ennuega amb el pacte fiscal; mentre tant, no ens assabentem si han parlat de la reconfiguració del mapa bancari espanyol (encara ara un dels pilars més sòlids del sistema financer es troba a Catalunya i un dels febles és a Madrid). Han parlat aquests senyors de la fusió de Bankia i la Caixa?
I després del Congrés del PSOE, què en fem dels “noiets” del PSC (PSC-PSOE) ? Potser un congrés de politòlegs marxistes – grouxistes tindria la resposta.
Deia el Buda en una paràbola sobre una casa en flames: “No fa gaire temps vaig veure una casa en flames, el sostre encès queia, una persona amb les celles enceses preguntava quin temps feia fora, si plovia, si feia vent..” Veritablement, amics, a qui el sòl li crema els peus i no es mou no tinc res a dir-li.
Crisi global, la dreta hegemonitza la UE, l’Espanya negra crucifica al jutge Garzón, el PP potser ens farà almoina amb uns quants dinerets de la disposició adicional 3a del nostre “Estatutet”.
En Recoder podrà arreglar alguna variant entre Montblanc i les Borges Blanques.
Mentre tant, on és l’esquerra nacional?
El Llop del Montsant
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sap més del PSC que el mateix PSC i no només a través del CNI o serveis de intel.ligència i espionatge espanyols.
Sap més de ETA que la mateixa ETA i no només a través del CNI o serveis de intel.ligència i espionatge espanyols.
I pot ser sapia més dels procesos polítics catalans entre d’altres que la màjoria dels propis catalans pel mateix.
Per això diuen els espanyols que té més ideologia, a banda de maduresa política.