Fòrum Narcís Monturiol

L’article del nostre amic Lluis ha d’obrir una reflexió més profunda, més política entre nosaltres.
Estic d’acord amb la seva opinió sobre la indefinició lingüística de la paraula República.
És cert que els del FNM que vam lluitar contra la dictadura franquista érem molt joves , i amb la transició ens vam oblidar aviat d’ allò que deia l’ ASSEMBLEA DE CATALUNYA:
LLIBERTAT,AMNISTIA , ESTATUT D’AUTONOMIA I DRET A L’ AUTODETERMINACIÓ
Han passat molts anys ; a Catalunya hi ha persones independentistes des del bressol i amb experiències viscudes diferents o molts semblants amb els que no som independentistes 10.
Tinc la sort de llegir prensa digital i de rebre informació dels “comuns” i de l’ Associació AExRC de la qual sóc soci.
Tenim al nostre país moltes persones amb molta fe per aconseguir la independència .
Hi ha també molts escèptics , que tenen clar que- en un món globalitzat , dominat pel capital financer, per la corrupció i per politics com en Putin, en Drum …- en una nació sense estat, les classes populars ho tenen pitjor que en un Estat Independent i Republicà.
I bé, com ho fem això ?
Entenc que sense els comuns no hi ha sortida possible, i ja veieu les contradiccions que tenen amb els seus federalistes, ahir al Parlament en Coscubiela en va ser bon exemple.
La gent independent hem d’intentar reduir les fronteres entre els “comuns” i els independentistes. Són espais diferents però amb fronteres comunes.
En qualsevol projecte polític radical de debò no hi ha res pitjor que els que prefereixen ser pocs però autèntics que molts i diversos.
Xavier, 30 d’abril de 2017

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!