Desplegar i aixecar pètals de xocolata
pensant en llepar-nos els dits.
Obrir la carxofa com qui obre el regal
el dia del premi dels anys (per exemple),
per posar-hi la metàfora, el far
que enfoca bé el vaixell de la pena.
Idear un poema. Donar paraules
a la gent que creua barricades als carrers,
o als qui escridassen al lladre dels pobres.
Somriure’t quan em mires.
Fer uns versos plegats
com unes cerveses i un nosaltres,
i que no em diguis. “he de marxar, ho sento”.
Besar-te, imperfecte,
si puc, el dia que proclamem la…
Tercera
República,
Catalana
Independent.
Bon nadal i millor any 2017 !!!
Petons,
El poeta roig
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!