Per un temps, semblàvem
inviolables
als principis i als finals del gran capital
i a d’altres esbarzers violentats
per espines corruptes.
Vam saber callar,
eixamplàrem solituds volgudes
i el remat cantava himnes
mentre els seus esclaus
clivellaren les esquerdes del mur.
Tot, o quasi tot gemegava.
Nosaltres fèiem castells de versos.
A la “Hamsa”, per exemple
obríem la muralla per insistir en carícies
i petons de xocolata encara no desfeta.
I les mans fluïen
per principis inviolables,; cap al desig;
i a voltes esdeveníem punys també inviolables.
Almenys per un temps,
llarg com un dolç i rebel sovint.
Fidel Picó
El poeta roig
Agost 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!