A molts dels qui llegiu això us sonarà molt estrany però fa uns quants anys, dins dels estudis d’una carrera tècnica, havien els de “Formación del Espíritu Nacional (FEN)” , que podeu imaginar que, al meu entendre, ni formaven el meu esperit ni eren nacionals meus.
No obstant, com tot, també va tenir per mi alguna part positiva. Em va servir per veure clar que el meu concepte de “formació” no coincidia en absolut amb el que els estaments oficials pretenien, que el meu “esperit” preferia estar deformat però ser lliure i que jo no em considerava “nacional”.
Amb la democràcia, per sort, l’assignatura així concebuda va desaparèixer del temari,però en aquell moment la dictadura encara era viva i l’assignatura també i se’ns va formular una pregunta que encara ara fa trontollar més d’un.
Evidentment l’ examen era en la llengua de Cervantes: “Respondan ustedes: Conceptos y diferencias entre Pais, pueblo, nación y estado”.
La veritat és que la pregunta estava formulada per un membre de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (molts tampoc sabreu que era això i tot això que us estalvieu) de la meseta, que era el professor d’aquesta matèria tant interessant. Jo disposava de les respostes però em costava respondre i el que és pitjor:encara no em resulta fàcil i sovint hi penso en aquell dia llunyà de l’ examen.
Si responia amb el cor i deixava anar la meva formació, el meu esperit i la meva nacionalitat, no aprovava. Si responia amb el cap em podria sortir una desagradable urticària mental d’ efectes imprevisibles.
Si avui en dia fem un repàs de les definicions literals, en les seves accepcions més d’aplicació, que inclou el “GRAN Diccionari de la llengua catalana”, avalat per l’Institut d’Estudis Catalans, ens diu que:
-País: Unitat fisiogràfica o paisatgística. Contrada, terra. Territori propi d’una ètnia determinada. Territori i població d’un estat independent.
-Poble: El conjunt d’habitants d’un país units per vincles naturals i socials. Conjunt d’individus d’una mateixa ètnia, cultura, religió, etc.
-Nació: Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se en estat.
-Estat: Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies. Aparell administratiu de la comunitat política estatal.
Si consultéssim altres fonts bibliogràfiques, segur que alguna de les definicions no coincidiria del tot però en tot cas, al menys per mi, aquella pregunta encara ara em fa pensar i reflexionar-hi per uns instants.
Formo part d’un país? Si repasso les definicions, en part jo crec que la resposta és que sí, però hi ha coses que grinyolen. El tema ètnic, en una societat cada vegada més multi-ètnica, introdueix com a mínim reflexions i pel que fa a tenir un estat independent, de moment el meu país no ho acompleix.
Pertanyo a un poble? Un altre cop la primera definició sembla que em fa respondre que sí però la segona… una mateixa cultura; podríem discutir. Però mateixa ètnia i religió ja no ho veig tan clar ja que molts dels meus conciutadans són d’ètnies diferents i professen religions diverses o cap d’elles.
Tinc una nació amb la que m’identifico? Sí
Tinc un estat propi? No
Malgrat tot començo a tenir les idees més clares… però en aquells anys, en aquella matèria no hauria aprovat.
Tito
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!