Un dels majors invents generats a Europa, a partir dels esforços de la socialdemocràcia i la democràcia cristiana, fou l’estat del benestar. En bona mesura aquest sistema és un èxit de les esquerres. Un dels objectius fonamentals de la socialdemocràcia o dels partits d’esquerres hauria d’esser el seu manteniment. Per a preservar aquest estat cal tenir un dèficit públic controlat. Sobretot quan tenim una moneda comuna europea que no permet a cada país imprimir més bitllets quan li fa falta. Si no hi ha un dèficit controlat s’han de demanar préstecs i aleshores et tenen agafat. Lamentablement, molts països europeus governats per l’esquerra han acumulat dèficits importants. D’aquí ve que la gent els hagi perdut la confiança.
Veuen una gran diferència entre objectius i la pràctica política per arribar-hi. Arribem a situacions tan paradoxals com que el president espanyol va a la Xina per a convèncer els xinesos que inverteixin en deute espanyol per a mantenir un estat del benestar de l’Estat Espanyol que els xinesos no tenen. La gent sap perfectament què passa quan els deutes et mengen, ho sap perquè ho viu a les seves llars o a les empreses. Per tant, hi ha una gramàtica elemental que fa que en èpoques d’incertesa la gent s’agafi a qui els transmet més seguretat de cara a mantenir l’estatus quo, que inclou l’estat del benestar. Potser els partits de dreta desfaran l’estat del benestar com va fer el partit conservador anglès amb la Margaret Tatcher. Malgrat això, avui per avui, la gent reacciona al concepte de “d’allà on no n’hi ha, no en raja”. No creieu que aquest es un aspecte important que haurien de tenir en compte els partits i organitzacions d’esquerres? A mi em sembla que l’esquerra nomes tornarà a guanyar quan convenci la gent que defensa millor els seus interessos que la dreta. I això no només inclou una bona identificació dels objectius sinó també dels mitjans per a arribar-hi. Sorprèn molt que els partits d’esquerres espanyols i catalans no hagin vist això.
Joan
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amic Joan,
Estic d’acord amb el teu article , on molt bé reivindiques el paper de l’esquerra en la creació a Europa de l’Estat del Benestar i fas una anàlisi clarivident sobre la miopia de l’anomenada esquerra espanyola i catalana.
Però no et sembla que Keynes a mort i que no cal dir-ho no es pot tornar al capitalisme d’estat mal dit comunisme en el seu moment?
Torno a creure que l’economia ha d’estar per sota de la politica i que a Catalunya ens cal una expressió política que ho faci seu. No en tenim prou amb acampades, tertúlies d’esquerranistes i moviments socials si això no s’articula políticament,
entés això sí el mot política amb el seu sentit més digne
El Llop del Montsant