Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Es defineix la restauració fluvial com la recuperació dels processos, estructura, funcions, territori, dinàmica i resiliència de qualsevol ecosistema , a partir de l’ eliminació dels impactes, fins tornar a assolir un funcionament natural. El paradigma de restauració ha de mantenir-se i millorar-se des dels àmbits de la ciència i l’ educació, però per recuperar sistemes fluvials fortament degradats és poc viable. Es més operatiu optar por mesures de rehabilitació basades en objectius assolibles i, òbviament amb seguiment científic. Ha d’ evitar- se utilitzar el mot “restauració fluvial” como a marketing i les accions de restauració i rehabilitació com negoci o estratègia de maquillatge.
Introducció: el repte de la restauració en el context actual
En la gestió d’ un sistema natural que ha patit degradació per l’acció antròpica, la restauració és un procés fonamentalment recuperador, però també corrector i preventiu; però en el models econòmicament avançats i alhora ambientalment insostenibles només és pot aspirar a la rehabilitació o a la protecció de petits indrets no connectats biològicament.
És, precisament, en aquestes societats consumistes que ocasionen greus impactes ambientals on van aparèixer preocupacions i iniciatives científiques i socials de restauració que tenien com a denominador comú l’obligació de millorar el nostre entorn per traspassar-lo a les generacions futures en bon estat.
Davant la utopia de la autèntica restauració, han sorgit noves tendències que renuncien al retorn a estats naturals i aposten per una rehabilitació basada en objectius concrets. És un plantejament interessant que obre moltes portes d’actuació y evita dissenys de pur “marketing ambiental”.
¿Què és restaurar?
Restaurar és restablir o recuperar un sistema natural a partir de l’ eliminació dels impactes que el deterioraven fins arribar a assolir un funcionament natural i sostenible.
Un sistema natural restaurat ha d’ haver recuperat:
-
-Els seus processos naturals i totes les interacciones entre els seus elements i amb d’altres ecosistemes.
-
– La seva estructura, tots els seus components i els fluxos en tota la seva complexitat i diversitat,
-
– Les seves funcions dintre del sistema Terra.
-
– El territori, l’ espai propi i continu que ha d’ocupar per desenvolupar tots els seus processos i funcions
-
– La dinàmica natural al llarg del temps
-
– La seva resiliència o fortalesa front a futurs impactes, la seva capacitat d’ auto-regulació i auto-recuperació
¿Restauració utòpica o rehabilitació realista?
Les principals dificultats per a restaurar rius deriven de l’enorme complexitat dels sistemes fluvials, de la impossibilitat de restaurar grans impactes (embassaments), de la falta de antecedents (en àmbits mediterranis) que puguin servir com a model, i de les enormes inèrcies socials i conflictes administratives, amb absència de voluntat política i social per a restaurar.
La restauració fluvial es factible en trams afectats només per impactes locals. En sistemes molt complexes i afectats per múltiples pressions i impactes, és imprescindible una rehabilitació fonamentada en objectius concrets i executada amb acciones concretes
La prevenció
L‘objectiu principal que ha d’aplicar-se en la gestió fluvial és el de la conservació dels ecosistemes fluvials. La prevenció és un instrument barat i útil, bé que massa sovint oblidat. Ha d’estar orientada a augmentar la sensibilitat ambiental de tècnics i ciutadania en general, així com a l’elaboració de mesures administratives per tal d’assegurar la protecció dels ecosistemes fluvials.
També qualsevol activitat que es vulgui realitzar que potencialment pugui afectar al medi natural ha de comptar amb la participació pública activa. En restauració fluvial aquest principi és molt important, doncs des de sempre els sistemes fluvials han estat eixos de comunicació entre nuclis habitats , font de recursos i causa de conflictes per la seva ocupació i el seu ús
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!