Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
Diumenge de Pasqua, en una ciutat fronterera amb els Països Catalans, vaig llegir un article sobre el tancament de la fàbrica Derbi que comentava el següent :
A les 11.00 d’avui ha acabat el muntatge de l’última moto de la marca Derbi fabricada a la factoria de Martorelles, que avui tanca definitivament les portes i posa fi a 90 anys d’història.
Amb el tancament de la planta comença el desmantellament d’una de les marques històriques del sector de les dues rodes a Espanya que més èxits industrials i esportius ha aconseguit al llarg del segle XX.
Els treballadors de Derbi han sortit de l’empresa emocionats, molts d’ells amb llàgrimes, cap a les 12 del migdia.
La propietària de Derbi des de l’any 2001, la italiana Piaggio, enterra definitivament la planta barcelonina i trasllada la producció a Venècia.
Els orígens de Derbi es remunten a l’any 1922 quan Simeó Rabassa va obrir un petit taller de bicicletes que més tard va donar lloc a la mítica marca Derbi.
De sobte, em va venir a la memòria aquell poema d’en Brecht titulat Preguntes d’un obrer davant un llibre:
Tebes, la de les Set Portes ¿qui la va construir?
En els llibres figuren els noms del reis
Van arrastrar els reis els grans blocs de pedra?…..
Permeteu –me una reflexió i un homenatge:
Els anys seixanta i setanta i també als inicis dels vuitanta del segle passat, a Catalunya l’economia productiva gaudia (entre d’altres sectors) de fàbriques de motos que van assolir un alt prestigi internacional (Montesa, Bultaco, OSSA o Derbi) i de centenars de fàbriques de motos, grans i petites, la majoria d’elles nascudes de la mà d’emprenedors que, en una època difícil i amb pocs mitjans, van donar forma de motocicleta a les seves il·lusions empresarials.
Perquè no es va crear un “pool” empresarial de grans i no tan grans marques de motos i motocicletes que hauria resistit molt millor la crisi econòmica dels anys vuitanta i posteriors?
I els treballadors? La meva solidaritat amb tots ells la recullo amb el record d’un bon amic : Simón Rosado, nascut a Hervás (Càceres), mort prematurament a Barcelona, a l ’’octubre de 2010).
En Simón fou un sindicalista català d’origen extremeny. Emigrà de jovenet a Barcelona, on va treballar a la fàbrica de motocicletes Derbi, de la que en fou president del comitè d’empresa de 1979 fins 1985, com a representant de Comissions Obreres de Catalunya.
Molts anys després va ser nomenat Secretari d’Acció Sindical i Política de la CONC.
Tenia defectes, com tothom, però mai va oblidar els seus orígens a Derbi, visitava als seus amics i negociava amb especial carinyo, quan era secretari general del metall de les CCOO, els convenis de les empreses de motos.
Per cert, va ser un home fonamental en introduir el vector ambiental a les discussions del seu sindicat; els amics ecologistes en poden donar fe.
Acabo amb les estrofes finals del poema del gran dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht, citades al principi:
Felip II plorà a l’enfonsar- se la seva flota.
No va plorar ningú més?
Frederic II guanyà la Guerra dels Set Anys.
Qui va guanyar a més ?
Una victòria a cada pàgina.
Qui cuinava els banquets de la victòria?
Un gran home cada deu anys
Qui pagava les seves despeses?
Una pregunta per a cada historia.
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!