Evidentment que la resposta a aquesta pregunta es troba molt més a mans dels qui habiten els territoris que se suposa que inclou aquesta definició que no en aquells que vivim en d’altres contrades.
Això no obstant, està clar que alguna cosa podem opinar i en especial aquells que al menys compartim part de la definició (Catalunya) encara que no siguem del nord.
Per a centrar-nos, recordem que s’entén per Catalunya Nord: territoris de l’antic comtat del Rosselló que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir i mitja Cerdanya i que en un període convuls (amb contínues disputes i guerres) va passar, en funció dels acords presos al “Tractat dels Pirineus” de 9 de novembre de 1659, a domini del rei de França.
Aquest tractat incloïa conservar vigents les institucions catalanes al nord del Pirineus però això no va ser respectat. Es varen dissoldre dites institucions i posteriorment es va prohibir l’ús de la llengua catalana en qualsevol tipus d’acte oficial.
Més de tres segles després, quina és la situació? Doncs vist des del sud està clar que tants anys d’absència d’institucions catalanes i de prohibicions en la utilització oficial del català han passat factura i ben elevada, de manera que la “catalanitat” d’aquells territoris sigui més que discutible malgrat els molt lloables intents de nuclis reduïts de voluntariosa gent i algunes institucions, molt sovint amb recolzament des del principat.
Que estan fent els diferents governs implicats? Gairebé res més enllà de posar rètols informatius a les autopistes amb el símbol de la sardana, deixar que onegin algunes senyeres, sempre ben vigilades per la bandera tricolor francesa, tenir algunes indicacions de poblacions bilingües i no impedir que hi hagin guarderies d’iniciativa privada on s’empri el català.
A França no es creuen això de Catalunya Nord més enllà d’una visió folklòrica i inclús els anuncis de suposades catalanitats es fan en francès i si en algunes zones, com ara l’Alta Cerdanya, s’està mínimament recuperant la utilització del català és en molts casos motivada per l’ interès d’atendre bé als catalans del sud, sovint més adinerats que els del nord i que, des de la supressió de fronteres, freqüentem aquells territoris o inclús hi tenim propietats o interessos o simplement hi anem a esquiar o passar uns dies agradables.
També els deixen tenir un equip de rugbi quina vestimenta és la senyera i que canta “l’estaca” abans dels partits.
Però realment hi ha un franc sentiment de catalanitat? No ho tinc clar. D’altra banda, si fem cas dels reiterats resultats que es produeixen a les consultes electorals, una part significativa de l’electorat pel que realment opta és per posicionaments d’ultradreta, gens amiga d’aventures “separatistes”.
Per tant no ens enganyem, ara per ara Catalunya Nord és molt Sud de França i el Principat és encara molt nord-est d’Espanya.
Lluís
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I la resta dels Països Catalans, què? Hi ha gaire diferència entre la Catalunya del Nord i Alacant, Eivissa, Fraga o el Baix Llobregat. Suposo que no creuràs que els socialistes del Principat actuen de manera diferent, pel que fa a la nació, que els de la resta dels Països Catalans.