El passat dijous 5 de maig vam realitzar el primer Berenar- Col·loqui  organitzat pel “Fòrum Narcís Monturiol”.

Els ponents eren:

– Marcel Coderch, enginyer de Telecomunicacions i membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat.

– Francisco García Casanovas, enginyer  industrial, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.

El preàmbul

Tot i ésser un primer debat organitzat per a amics i coneguts, donada la reconeguda capacitat dialèctica dels assistents,  des del Fòrum l’amic Lluís Godé va presentar i moderar la tertúlia.

En Lluís va iniciar el berenar- col·loqui presentant en primer lloc el Fòrum Narcís Monturiol com un grup d’opinió que vol aprofundir en aspectes socials, ambientals  culturals i nacionals.

Va seguir argumentant que al seu parer havien de parlar no únicament d’energia nuclear sinó d’ intentar aprofundir en la necessitat d’alternatives al model energètic actual. Va promoure el debat mostrant una sèrie de notícies i informacions recollides del darrer número de la revista de Greenpeace, un article d’en  García Casanovas publicada al “Fulls dels enginyers” i va fer esment també als resultats d’una darrera enquesta sobre energia adreçada a la població i altres notes de divers origen.

El plantejament d’en Coderch

En Marcel Coderch va fer una pinzellada sobre la importància de l’energia per la humanitat. Posà èmfasi que fins el segle XVII, la corba de població era pràcticament horitzontal i que només a partir de llavors pujà cap amunt de manera que a hores d’ara sembla imparable. Fa una referència a Malthus.

Quins són els motius? A banda dels ja sabuts, considera que la utilització de carbó, petroli, gas natural (que no deixen de ser energia transformada provinent del Sol) permet  la primera revolució industrial i l ’increment demogràfic, si més no als primers països industrialitzats .

En els darrers cinquanta anys, la única innovació ha estat l’energia nuclear. En conseqüència, és impossible valorar-ne els seus efectes encara. En els seus inicis, es creia  que era la solució definitiva. Coderch considera que no s’ha acomplert aquesta profecia.

Ofereix dades concretes: avui l’energia nuclear és marginal: un 13-14% del total d’electricitat (ha baixat 4 punts en pocs anys). Al Japó significa el 30%; cal tenir en compte que Catalunya en depèn en un 45-47%. Som un dels països més nuclearitzats del món.

Ell considera quatre problemes bàsics: cost, seguretat, residus, proliferació.

Sobre el cost, assegura que en cap moment l’energia nuclear ha estat resultat d’un interès empresarial. Amb la primera crisi del petroli, es van deixar de fer.

Els únics països on s’han seguit duent a terme són França, Rússia i Xina. Afirma que mai el Parlament francès no ha discutit ni ha votat un pla nuclear. A l’Estat espanyol, es van prendre les decisions en temps de la Dictadura.

Considera també que fa quatre o cinc anys va revifar la qüestió perquè restava evident que l’energia nuclear havia perdut competitivitat per raons quasi estrictament econòmiques.

En aquest sentit considera que l’accident de Fuckushima tindrà conseqüències econòmiques més greus que Txernòbil, si més no per la indústria nuclear i els seus “lobbies”.

Per últim, fa una darrera reflexió, clara i curta, sobre els residus radioactius: creu que Catalunya hauria de prendre una mesura coherent i assumir els seus propis residus.

El d’en Garcia Casanovas

En Garcia Casanovas considera que la decisió última ha de ser social, no tècnica. Creu que no és el millor moment per discutir-la.

Contraposa a l’asseveració d’en Coderch que França sí va discutir i votar un pla nuclear l’any 1982. I van decidir continuar endavant.

Afirma també que sí hi ha centrals noves en construcció; a Finlàndia.

Entre ús i abús considera que fins ara se n’ha fet un ús equilibrat. Pels països avançats tecnològicament, representa el 25-30% a Europa. Números que coincideixen amb els d’en Coderch.

Afirma que si de cop es produís la parada de l’energia nuclear, seria absolutament impossible complir els acords de Kyoto.

Creu que el futur ha de seguir utilitzant d’una forma equilibrada l’energia nuclear combinada amb les energies renovables

En relació a afirmacions esmentades en la introducció d’en Godé provinents de la revista de Greenpeace, considera que Garoña no és igual a Fuckushima . I que al Japó la  causa va ser un fenomen natural que, per sort no va afectar a d’altres instal·lacions.

Debat obert

En Joan Lluc considera l’ impacte en el medi ambient. Ho compara amb les bombes atòmiques. Planteja el tema dels residus: duren per sempre. En relació a l’energia eòlica  fa referència  a la grandària  dels Parcs Eòlics i argumenta sobre la possibilitat real d’implantar-los  a petita escala (pagesos, cases rurals…)

En Jordi Bigues explica el cas de Cofrents i la inundació de la seva sala principal. Per sort encara no s’havia activat. Parla del llibre “Un futur sense nosaltres” on l’autor  planteja que davant la desaparició de l’espècie humana, quin resultat produirien per la resta d’espècies els residus radioactius i d les centrals nuclears desmantellades.

En Vicenç Vilana incideix en l’aspecte humà i afirma que està fart de discussions tècniques. Si en 30 anys no s’han fet centrals nuclears és clar que és pel cost que representen. Considera que és una tecnologia que cal abandonar i aposta  per un altre estil de vida.

En Jordi Salat recorda els debats dels anys 70 i 80  i les preguntes que ell es feia llavors segueixen sense resposta.

En Roger Lloret creu que el problema és l’ésser humà. No hi ha transparència de dades ni publicacions fiables d’alguns temes. Ha constatat un augment de temperatures mínimes i dels mínims de radioactivitat a partir de sèries recollides per ell mateix des de fa 10 anys.

En Coderch respon a una pregunta d’en Xavier Fusté: Perquè Alemanya i França van seguir camins tant diferents, a banda a les raons degudes a la victòria dels Aliats?

Coincideix que la causa és que uns van perdre la guerra i els altres la van guanyar. Tanmateix explica part de la història desconeguda per força gent. De Gaulle va ser assessorat en temes de l’ús de l’energia nuclear, per un nebot del matrimoni Curie, el qual també havia fet la guerra al maquis. En qualsevol cas, l’ inici de l’energia nuclear a la  França lliure va tenir causes militars en plena guerra freda. Actualment  França en depèn en un 78%.

En Josep Maria Torres posa sobre la taula l ’interès social i del planeta des d’una perspectiva humanística nítida. Recorda que en 10 anys Xina augmentarà els consumidors d’una manera espectacular. Creu que no ens podem tancar cap porta, en aquest sentit cita la visita d’en Gorbachev al Fòrum de Barcelona i la seva afirmació que en cinquanta anys no seria possible substituir-la. Afirma que no se segueix investigant prou per reduir-ne els riscos ni tampoc amb l’energia de fusió.

Vam participar-hi les següents persones i la discussió va durar dues hores de rellotge.

Jordi BIGUES, periodista

Esteve CANET,“Fòrum Narcís Monturiol”

Marcel CODERCH, enginyer de Telecomunicacions, membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat

Xavier FUSTÉ,“Fòrum Narcís Monturiol”,

Francisco GARCÍA CASANOVAS, enginyer industrial, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Lluís GODÉ, “Fòrum Narcís Monturiol”

Joan LLUC,“Fòrum Narcís Monturiol”

Roger LLORET, químic

Àngel PANYELLA, “El Tinter” (PIME)

Quim PÉREZ ,“Fòrum Narcís Monturiol”

Jordi SALAT, “Fòrum Narcís Monturiol”

Josep Mª TORRES, químic

Vicenç VILANA, Ecologistes en Acció de Catalunya

El debat va ser pedagògic per les persones no especialistes en temes d’energia, i tot i que es van fer paleses diferències tècniques i sobretot de percepció social sobre el futur de l’energia en general i de la nuclear en particular, és  va arribar a la conclusió que el debat energètic s’ha de fer amb rigor posant sobre la taula tota la informació tècnica de manera transparent i amb participació de tots els agents socials

Esteve CANET, Xavier FUSTÉ i Lluís GODÉ ( Fòrum NARCÍS MONTURIOL)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!