Tres quarts de dues del migdia. Estic llegint a l’ ARA un article de la Carme Riera; es titula: I desprès de la independència, què?
Reflexiono; les preguntes són raonables. La Riera no és una “unionista” (contradicció meva: aquesta paraula no m’agrada, em recorda massa a l’Ulster).
Carme Riera, l’escriptora i l’ articulista. Recordo amb una certa nostàlgia les meves lectures de “Te deix amor la mar com a penyora” o “El darrer blau”. L’article d’avui em genera dubtes.
Tres quarts de deu de la nit, Youtube: Conferència Nacional per un Estat propi.
No m’emociono. Vinc del dret a l’autodeterminació, del federalisme i del confederalisme; sempre des de l’esquerra social, durant 12 anys també política.
Avui, amb més passat que futur, sóc independentista.
Boniques les paraules d’en Llach, d’en Requejo de l’Arana…
Preguntes i desitjos :
Com ho fem per arribar als homes i dones que també fan país des dels comitès d’empresa de Yamaha, de Nissan o d’Alstrom ? I també dels treballadors en precari d’alguns restaurants de Gràcia, Llança o les Cases d’Alcanar ?, o del pagès de les Garrigues que conrea la seva terra amb mètodes ecològics? Ah ! En aquest imaginari no ens hem de deixar la dominicana que fa feines a les cases – amb papers o sense -.
M’agradaria que, els qui podeu establir vincles amb els poderosos, ho féu; també són catalans de naixement o d’adopció; no oblideu tampoc als qui tenen fortunes a les illes Seychelles o a les illes Caimans.
Potser ara, amb la globalització del capital consolidada, us en podeu sortir; si més no amb el poc capital productiu català que queda, que si és eixerit obté millors plusvàlues a Shangai que a Gijón o a Martorell.
Bé. Sumem i no restem, el camí cap a Ítaca se’ns ha obert a molta gent: ampliem-lo també amb els amics escriptors i poetes, roquers i cantautors; imprescindible la gent del teatre, sovint capdavantera en moltes coses. Molta merda!
No oblidem als ecologistes, ja que estimen la terra, l’aigua i els boscos d’arreu, també de Catalunya i dels Països Catalans.
Ep! I al professorat de l’ensenyament obligatori, de cicles formatius i de les universitats; també són imprescindibles els professionals de la Sanitat.
Gairebé entre tots podríem omplir, una nit sense lluna, la casa d’en Jaume Sisa i veure les estelades al cel del nostre petit país.
XAFUMI
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!