Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
El propassat dimarts 3 de gener de 2017, el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) per al període 2016-2021 https://aigua.blog.gencat.cat/2017/01/18/el-full-de-ruta-de-la-gestio-de-laigua-per-als-propers-sis-anys/ .
Des d’aquell dia vaig pensar en aquest títol i en redactar aquest petit document.
A les darreries de l’any 2010 el Govern de la Generalitat, desprès d’un acord adoptat per unanimitat al Parlament de Catalunya, va aprovar el primer Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC) per al període 2010-2015. En endavant li direm Pla.
No entraré en aspectes estrictament ambientals d’aquell Pla, com poden ser els relacionats amb els cabals ambientals dels nostres rius, els efectes de la utilització dels marges dels rius o l’evolució dels recursos en relació amb el canvi climàtic. Altres col·legues poden fer-ho en aquest mateix Bloc.
Aquell Pla, tal com demanava la Directiva Marc de l’Aigua (DMA,2000), tenia 4 eixos fonamentals:
1. Sostenibilitat ambiental.
2.Racionalitat en l’ús del recurs
3. Sostenibilitat econòmica
4. Sostenibilitat social: entesa com la participació pública proactiva, mitjançant processos d’informació i consulta en les decisions a prendre.
La concreció d’aquest quart eix es va desenvolupar, amb el lideratge de l’ACA, a partir d’aquests criteris: Treballar a nivell de conca, comptant amb el màxim nombre d’actors diversos de cada una, dissenyar un procés participatiu obert i finalitzar amb la implantació dels Consells de Conca.
Es va partir del treball de molts científics i tècnics i es va comptar amb la participació activa de més de 1500 persones que pertanyien a l’administració local, el sector industrial i empresarial, grups ecologistes, agricultors i ramaders, l’entorn científic i àdhuc propietaris forestals.
Un cop aprovat pel Govern aquest primer Pla, s’havien de constituir els Consells de Conca a les Conques Internes de Catalunya i a la “Part Catalana de la Conca de l’Ebre”, sense oblidar la Garona, conca compartida amb l’estat francès.
Haurien estat un punt permanent i periòdic de participació social i alhora de descentralització real de l’ACA.
El Pla, va ser el primer elaborat dins l’Estat espanyol i únic aprovat dins del termini previst, i va merèixer l’elogi de diferents sectors científics, socials i ambientals de molts països de la UE. Val a dir que l’Estat espanyol va rebre una reprovació de la UE per no haver presentat els plans de conca fins molts anys després dels terminis, gairebé al final del període de vigència (2015), malgrat que el de Catalunya estava llest a temps.
El gener de 2011 va començar a gestionar aquest país nostre un nou govern, que no va fer possible la constitució dels Consells de Conca
Hom pot entendre o no l’aplicació de determinades mesures econòmiques per tal de retallar despesa pública. El que no és acceptable és l’eliminació d’òrgans de participació activa que implicaven com a molt, potser tres salaris de Titulats Tècnics o Superiors a temps complert i puntualment d’experts per temes concrets.
D’això se’n diu: “Falta de voluntat política”.
El cost dels Consells de Conca era baix en termes absoluts, com ja s’ha dit. Estava programat fer els debats a la seu de Consells Comarcals (CC).
El primer corresponia a un municipi pertanyent al CC de la Conca de Barberà.
Transcric textualment una informació molt entenedora
Estatuts de l’ACA 2009
Article 15
Els consells de conca
15.1 Els consells de conca són els òrgans col·legiats de participació pública en
l’elaboració dels instruments de planificació hidrològica i en el seu seguiment i en
la gestió de l’aigua per part l’Agència Catalana de l’Aigua, que s’estableixen per a
cadascun dels àmbits territorials establerts en l’annex d’aquests Estatuts.
15.2 En l’àmbit de la part catalana de les conques compartides els consells de
conca desenvolupen les seves funcions sens perjudici de les funcions que cora altres òrgans de les Confederacions Hidrogràfiques.
Estatuts de l’ACA 12
6.5 Les comissions de desembassament són els òrgans de gestió en règim de participació de l’Agència.Es podran implantar en un govern d’una hipotètica Catalunya Independent?
En qualsevol cas, ara i avui, aquesta experiència participativa es podria recuperar per part de l’ANC i de Reinicia – el seu òrgan de participació- o des d’”Aigua és Vida”.
Són societat civil oi?
Preguntes per a la Història.
Xavier
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!