Fòrum Narcís Monturiol
Grup d'opinió
CERN. La necessitat del rigor en el periodisme de divulgació
La rellevància de l’experiment del CERN encara es desconeix. És possible que sigui un error de mesura. Sembla que no però donada la distància tan curta en què s’han fet les mesures, hi ha una incertesa estadística (els neutrins s’enviaven a polsos).
Jo no sóc expert en física però he llegit algunes coses sobre el tema.
La relativitat general i la mecànica quàntica no tenen res a veure amb aquest experiment; la relativitat especial si.
És cert que si hi ha un objecte que va a una velocitat més alta que la llum això espatlla la teoria. Segons aquesta teoria l’espai i el temps no són entitats invariants independents dels objectes que hi ha dedins. Per tant canvien segons la velocitat a què va l’objecte. En canvi,la llum si que és un invariant. Per tant, la llum
és la referència absoluta respecte a la qual es poden mesurar totes les magnituds, la velocitat, per suposat, i també l’espai i el temps.
La teoria de la relativitat especial utilitza les equacions de Lorentz per a mesurar la velocitat, l’espai i el temps corresponents a un objecte. Si l’objecte anés a una velocitat més alta que la llum el temps surt imaginari (arrel d’un nombre
negatiu). En alguns diaris han interpretat que això vol dir que l’objecte arribaria abans d’haver sortit, que vindria del futur. Això és una bestiesa. La interpretació correcta és que aleshores les equacions de Lorentz no serveixen i se n’han de buscar unes altres.
No pot ser que de les lleis de la física surtin coses que van contra el sentit comú. Els viatges a través del temps estan molt bé a les novel·les pero no poden existir.
“El sentit comú” en física són les lleis de la termodinàmica. Els viatges en el temps, no diguem les vingudes del futur, violen el segon principi de la termodinàmica.
Avui per avui, totes, absolutament totes les teories de la física, compleixen amb els
principis termodinàmics. Altra cosa són les fantasies divulgatives d’alguns científics.
Una solució a la paradoxa dels experiments que s’ esmenten, seria que la velocitat de la llum estés mal calculada i que fos una miqueta més alta. Així els neutrins ja complirien amb els principis de la relativitat especial.
Joan
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això sembla molt més senzill; unes semipàrticules nuclears accelerades com a la velocitat de la llum agafen un pèl més d’impuls que la pròpia velocitat de la llum.
Les semipàrticules nuclears si que són variables en l’espai i el temps. El que passa és que amb la formúla de Lorenz no es pren en consideració que algunes pugueren propassar uns nanosegons a la pròpia velocitat de la llum i en aquest aspecte la formúla podria resultar inexacta, doncs està referenciada a la velocitat de la llum com a velocitat màxima
De tota mena uns nanosegons és una diferència molt poc significativa per canviar res, que no siga magnificar l’assumpte per justificar el injustificable, que són els milions i milions d’euros que es gasten al CERN.
Com quan més cara es posa a la venta una medicina, sembla que siga més bona.
.
De ser cert, l’únic que demostraria és que la formúla de Lorenz només està plantejada i referenciada a velocitats inferiors que la llum.
I no per a velocitats 60 nanosegons superiors a la llum, com podrien ser els propis neutrins com a semipartícules nuclears accelerades artificialment.
Encara que pot ser no siguen com la bomba de neutrons o nuclear que destrueix tot el que travessa.
O les partícules de la radioactivitat de la fissió nuclear d’urani o plutoni de les centrals nuclears que a la terra no existeix en estat natural i està creada de forma artificial i per tant tarda milers d’anys en desaparèixer.