Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
“Pasolini, un viaggio in Italia” (Xavier Juncosa)
Fotografies del mestre –inconfusibles ulleres fosques, cos atlètic, braços estesos tot buscant l’enquadrament- (…)
Volem la “Filmoteca” també a l’estiu
i de fons, la música tendra i malenconiosa, en un solo de piano, d’en Frederic Mompou.
Així comença un documental ben interessant del cineasta Xavier Juncosa.
El punt de partida és la recerca biogràfica a partir de les viles i ciutats importants en la vida de l’escriptor italià, amb el recull de veus d’amics, coneguts, saludats, i anònims.
Bolonya (naixement i primers anys).
Casarsa (vila de la mare, record de la joventut al Friül).
Grado (anys tendres, també).
Venècia.
Milà (contacte amb el món editorial i intel·lectual).
Saló (vila on es féu fort el feixisme d’en Mussolini i on en Pasolini realitzà el seu darrer film “Saló o els 120 de Gomorra”).
Roma (capital, lloc de residència durant gran part de la seva vida adulta, els barris baixos, el lumpenproletariat jove amb qui s’hi feia i/o amistançava).
Ostia (escenari final, la nit de tots sants de 1975, del seu cruel i encara misteriós assassinat).
En són testimonis, de tot plegat, la dona de l’Alberto Moravia, el poeta Atilio Bertolucci i el seu fill el cineasta Bernardo Bertolucci, la muller del també poeta Rafael Alberti, amigues i amics d’infantesa, de joventut, veïnat…
Un fort contrast, un trencament, és el que notem entre el record de la gent més gran i un jovent gairebé del tot ignorant de l’existència del poeta, escriptor, periodista, dramaturg i pintor.
El film és una obra prou reeixida, interessant, distreta, i que ens acosta, de forma diversa, a un personatge capital de la nostra contemporaneïtat.
En qualsevol cas, un fresc ben viu d’una de les grans personalitats del segle XX. Un home brillant, rebec, valent, comunista i cristià, polifacètic, lúcid.
Pier Paolo Pasolini.
– Pasolini, un viaggio in Italia. Dir. Xavier Juncosa. Música: Frederic Mompou. Narrador i autor de les entrevistes: Xavier Juncosa. Versió original en italià, amb subtítols en espanyol. Catalunya. 1999.
. Xavier Juncosa (elogi del cinema en solitari)
. “Pasolini, un viagio …” com la vaig rodar (Xavier Juncosa)
Qui som Em dic Ming. Wu Ming.cat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben trobat.
Des de fa cinc anys i mig tinc interés en contactar amb Xavier Juncosa. Suposo que és la mateixa persona que va fer un escrit al suplement del periodic El País, titulat: Verdaguer, Pasolini i altres dimonis.
M’interessaría aprofundir sobre la informació que en aquest treball Juncosa donava sobre la relació que Pasolini va mantenir amb Carles Cardó.
Enguany se celebra el centenari de Cardó i sería un material desconegut per a la gran majoría que convindría difondre.
Si us plau, demano si es pot posar en contacte amb mi, de moment a la meva adressa electrònica, per parlar del tema. Moltes gràcies per endavant. Salut!