Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
L’altre dia parlàvem d’ERC, una calamitat mancada de prou dignitat. Ara ho farem de la coalició ecosocialista. Uns i altres, forces subordinades, genuflexes, lacais del PSOE (…)
I encara diuen, amb la boca petita, que són els hereus del PSUC. No féu riure, sisplau, passerells, no féu riure…
Qui els ha vist i qui els veu.
ICV-EUiA destaca, en l’acció institucional catalunyesa, per ser més moderats i més d’ordre que els socialistes. Per fer favors, dia sí dia també, al PSC-PSOE. Per recolzar totes i cadascuna de les propostes del partit d’en Josep Montilla. De qui semblen ser ànimes bessones, una versió més verda i carbassa.
Una formació que s’enuncia i anuncia d’esquerres però sense contingut governamental d’aquest color. Quan es tracta d’un problema ecològic –les nuclears, el TGV…- són els darrers a dir-hi la seva. Si és una proposta social, els suggeriments són tan insípids que qualsevol lliberal amb seny pot rubricar-los.
ICV-EUiA constitueixen, curt, un exemple català del gran drama de l’esquerra real: sense el mur de Berlín, ni la maleïda ombra soviètica i del socialisme real –sigui cubà o xinès…- són incapaços de dir o fer altre que seguidisme de la socialdemocràcia dretana. Curt: han abandonat, a la pràctica, no pas en els discursos, els ideals de transformació i canvi social en clau socialista.
Són, ara i aquí, una crossa, un accessori en mans de la societat constituïda, del sistema que, deien, es delien per abatre.
Pitjor encara, són poc més que zero esquerra. Són, ben segur, un zero a l’esquerra.
I és per això -salvant l’honor de la militància i dels votants que honestament encara hi creuen, en el socialisme- que és una formació que cal que sigui substituïda per algú que, realment, vulgui defensar els interessos de les treballadors i dels treballadors, dels aturats, dels precaris, de l’ecologia, el feminisme, el pacifisme.
Rellevats per una real i clara i contundent força d’esquerres radical i d’avui. Sense xerrameques, sense demagògies. Que no sols parli sinó que, sobretot, faci i lluiti.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el més curiós d’aquests d’Iniciativa (almenys fins ara, que ja han perdut tot crèdit) és que paral·lelament amb l’abandonament de qualsevol praxi política coherent, si és que mai la van exercir (recordem els anys que porten “transformant” Barcelona des del consistori?) han recorregut a una versió sacralitzant del discurs d’esquerres, una espècie d’integrisme d’allò políticament correcte, actituts talibanes que no van més enllà de pretendre aparentar ser un partit més d’esquerres que la resta quan no són sinó un partit més del PSOE que la resta.
Havent demostrat que no sols no són, a la pràctica, polítics d’esquerra, sinó que són sobretot uns polítics nefastos, estic d’acord en tu que noves formacions li han de prendre el relleu, perquè això no té renovació possible dins la mateixa formació.
Només cal ara parlar de CiU, aquesta coalició “nacionalista” que va estar 23 anys de genolls per tal de no sembla massa “radicals” i que es van empassar tot el que el PSOE i el PP van voler. I, finalment, només caldria recordar que tots aquests partits han estat votats pel poble, aquest que tant es queixa però que no vol canviar res i que, per demostrar que el castellà no està perseguit, podria fer servir dos bonics refranys: “Virgencita, que me quede como estoy” i “Sarna con gusto no pica”