Wu Ming.cat
A l'esquerra, la CUP
Davant l’opció de governar amb el PSOE d’aquí, o fer pinya amb la dreta nacionalista, Esquerra Republicana tenia una altra elecció (…)
Sabedor que amb els uns li esperava una gestió grisa, neoespanyolista, lliberal, i un rol subsidiari trist i lamentable al poder espanyol, i amb els altres vés a saber què, Esquerra, des d’una oposició digna i conseqüent, podia haver liderat el creixement del sentiment nacional per la sobirania… Les cadires, però, li pesaren massa i no van voler renunciar als “privilegis” del poder.
És per això que quan aquest poble hagi de tornar a votar, aquest poble recordarà qui va ser còmplice d’una nova enganyifa estatutària, d’una via morta i contraproduent –en el referèndum digueren sí amb la boca petita, però abans i després varen defensar sempre l’estat de les autonomies-; recordarà qui va fer pinya amb en Zapatero, amb els socis d’aquí, i a Madrid, al congrés dels diputats, amb tot el grup parlamentari del PSOE; recordarà qui ha acceptat la reforma dels aeroports d’AENA, qui acabarà acceptant el finançament, el no desplegament de la llei del català…
Recordarà que ERC ha xerrat molt i ha fet molt poc. Simple gesticulació, buida i banal, de cara a la galeria.
Sembla mentida, però no en són prou conscients del preu que pagaran per tot això. Per haver estat còmplices, socis, col·laboradors, de polítiques espanyoles i dretanes. Per haver fet costat, amb totes les conseqüències, el PSOE i els socialistes catalans.
Esquerra és ara, prou que ho sabem, una federació tribal, un dissortat partit de taifes. Agarrat al govern peti qui peti. Sense iniciativa ni voluntat de sortir d’aquest parany. Conservador i gris. Com els altres a quitant blasmava al llarg de les campanyes electorals.
Novament, i merescudament, doncs, tornarà a ser castigat electoralment. Fins i tot, es possible que alguns dels corrents abandoni el partit per crear una opció realment independentista.
Si això passa, si són menys votants i menys partit, la culpa serà seva per no haver sabut triar amb valentia, coherència i dignitat nacional. Del terreny buit que deixen i deixaran els d’Esquerra en sortiran, no en tingueu cap dubte, propostes polítiques que miraran cap el futur. Un futur digne, sense pactes vergonyants, misèries de polítics de baixa estofa, ni vendes per quatre rals.
Mentrestant, i aviat ho veurem, ells tindran, però, allò que es mereixen.
Qui som: Em dic Ming. Wu Ming.cat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
SEMPRE EL MATEIX NOIS, MOLT BÉ, MOLT BÉ, QUANTES LLIÇONS DE FRANC, AIXÍ SÍ QUE RESOLDREM ELS PROBLEMES DEL NOSTRE PAÍS, ENDAVANT, SEGUIU AIXÍ, QUE GUAPOS I INTEL·LIGENTS QUE SOU, LA NOSTRA SALVACIÓ.
Aquests dies en Carod ho ha repetit: la gent d’Esquerra prefereix ser d’un partit que governa que d’un a l’oposició.
Sí senyor, a la cadira de per vida!
Amb tots els meus respectes, molts dubteu que ERC sigui independentista quan en realitat crec que, si alguna cosa ha perdut és la seva radicalitat democràtica. Crec que aquesta s’ha de recuperar amb gent nova i no fundant nous partits, que no se sap mai si poden tenir els mateixos símptomes de crisis de creixement arribats al punt. Són moltes les coses que han de canviar a ERC, però això s’ha de canviar des de dins. Crec que si tanta vocació teniu per canviar les coses i tan desenganyats us sentiu amb un partit que crèieu vostre una cosa que podrieu fer és entrar a militar i fer força amb aquells que intenten canviar les coses.
Fundar un nou partit és començar de zero i, encara que ara us sentiu desenganyats, hi ha molta feina feta. Crec que l’independentisme no ha de començar de zero sinó renovar-se. Recuperar la credibilitat. Sóc conscient que l’independentisme no s’acaba amb ERC, però ara mateix és el partit independentista amb més representació. Tampoc siguem masoquistes. ERC és el partit amb més gent que es mou per conviccions de tots els que avui tenen representació. Les sigles no són l’enemic. Si de cas, carreguem contra els que el dirigeixen quan s’equivoquin.
Perdó pel rotllo