Wu Ming.cat

Fa poc algú em deia, Marta, que en certa manera costava mirar-te perquè eres com un mirall: un mirall de la immensa feina que sovint cal per llevar-se al matí i passejar-se per la vida amb un somriure a la cara; un mirall de les lluites que totes i tots lliurem per mantenir-nos de peu; un mirall del precari equilibri existent entre la nostra força i la nostra fragilitat; un mirall també, per què no dir-ho, de les nostres embogides vides plenes d’esprints i maratons, en les que no ens permetem aturar-nos per preguntar-nos, per dir-nos, per comprendre, com estem. Com estem; com hi som; com seguim (…)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!